|
Any 1.896
ESDEVENIMENTS GENERALS D’AQUEST ANY.-
Aquest any es varen celebrar a Atenes, els Jocs Olímpics restaurats; es va produir la defunció d’Alfred Nobel, inventor de la dinamita, els beneficis dels quals van donar pas als premis que porten el seu nom; es va descobrir la vitamina B; invenció dels Raig X; primeres projeccions cinematografies a Madrid el 15 de maig, i a Barcelona el 14 de desembre; atemptat, al carrer Canvis Nous, a Barcelona, en la Processo del Corpus de l’església de Santa Maria del Mar, el dia 7 de juny, que va causar 22 morts i uns 70 ferits; naufragi del vaixell Drumond davant les costes de Finisterre, amb 242 morts, i 3 supervivents, el 16 de juny; Espanya en guerra a les colònies de Cuba i Filipines, que va acabar amb la pèrdua del domini en aquelles illes, amb moltes víctimes de morts, malalts i ferits; Mort a París, el 30 d’abril, Pau Gil Serra, als 79 anys, solter, i enterrat a Barcelona, ciutat a la que va deixar els diners per a la construcció de l’Hospital de Sant Pau (un monument a la façana de l’Hospital ho recorda).
AUTORITATS D’ESPANYA, CATALUNYA i BARCELONA.-
El Cap d’Estat era el Rei Alfons XIII, i, per minoria d’edat, la Regència de Maria Cristina, tot l’any; el President del Consell de Ministres, Antonio Cánovas del Castillo, tot l’any; Capità General de Catalunya, Valeriano Weyler y Nicolau, fins el 19 de gener; i Eulogio Despujol y Dussay, la resta de l’any; Governador Civil de la Província de Barcelona, Valentín Sánchez de Toledo, fins el 26 de maig; i Eduardo Hinojosa y Naveros, la resta de l’any; President de la Diputació Provincial de Barcelona, José Comas y Masferrer, fins el 28 d’abril; Domingo de Sert y Rius, fins el 2 de novembre; i Andrés de Sard y de Roselló, la resta de l’any; Bisbe de la Diòcesi de Barcelona, Jaime Català Albosa, tot l’any; Alcalde de Barcelona, José Maria Rius y Badia, fins el 16 de juny; i José María de Nadal y Vilardaga, la resta de l’any; i Secretari de l’Ajuntament, José Gómez del Castillo y Manzanedo, tot aquest any.
POBLACIÓ i TERRITORI DE BARCELONA.-
Al terme municipal de Barcelona, hi havia prop de 400.000 habitants aproximadament. (s’ha de tenir en compte que en el segle XIX, el cens es feia cada 10 anys, i no era massa fiable, els mes propers foren 1.887 i 1.897, es a dir 9 anys abans, i 1 anys després de les Agregacions).
Durant aquest any 1.896, es varen produir 12.627 naixements vius, i 1.108 nascuts morts; es varen celebrar 3.889 matrimonis; i es varen produir 14.400 defuncions.
Referent al territori, sense variacions, fins l’any següent en que es van produir les Agregacions.
COSSOS DE SEGURETAT ESTATALS i TERRITORIALS.-
Cos del Sometent Armat de Catalunya.-
El Cap del Cos, continuava essent el General de Brigada, Ruperto Fuentes Vergara, que precisament va morir a Barcelona, el 21 de desembre d’aquest any 1.896.
Aquest Cos, amb 40.000 homes armats, per tot Catalunya, tenia considerable incidència en les zones rurals, i poca a la ciutat de Barcelona.
Cos dels Mossos d’Esquadra.-
El Cos dels Mossos d’Esquadra, depenia del Capità General de Catalunya, que n’era l’Inspector Cap; administrativament depenia de la Diputació de la provincia de Barcelona, i tenia “quartelillos” en 31 poblacions de la provincia de Barcelona, que normalment no coincidien amb els “puestos” de la Guàrdia Civil, el Cap del Cos continuava essent Raimundo Tallaví Esquirol, i la denominació oficial, Cos dels Mossos d’Esquadra.
Raimundo Tallaví Esquirol, havia estat Comandant Cap de la Guàrdia Municipal de Barcelona, i després Cap dels Mossos d’Esquadra, essent l’única persona que ha ocupat aquestes dos càrrecs, si bé s’ha d’aclarir, que el primer càrrec el va exercir accidentalment pocs dies, i l’altre, quan els Mossos només estaven desplegats en la província de Barcelona.
La Comandància del Cos, i també el “cuartelillo” del Cos a Barcelona, estava a la plaça del Rei núm. 15, als baixos de l’edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Serveis dels Mossos d’Esquadra durant aquest any 1.896
Durant aquest any 1.896, els Mossos d’Esquadra, varen fer un total de 1539 serveis, dels quals 361 foren per robatoris i furts; i desglossats per les diferents Esquadres, així:
Barcelona 249; Monistrol 117; La Garriga 233; Sant Cugat 362; Torelló 214, Sallent 208; La Granada 156. Total 1.539 serveis
.Cos de Vigilància.-
El Cap del Cos, l’Inspector Daniel Freixa Martí, i després, el també Inspector, Francisco Plantada.
La Comandància d’aquest Cos estava, en la seu del Govern Civil, a la plaça Palau.
La plantilla, sembla que fou d’uns 200 membres aproximadament.
Aquest any, degut als atemptats, es va crear la Policia Judicial a Barcelona.
Cos de Carrabiners.-
Continuava com a Comandant Cap del Cos de Carrabiners de la província de Barcelona, el Tinent Coronel, José Díaz.
La Comandància del Cos de Carrabiners estava al carrer Montcada núm. 25.
Amb poca incidència en la seguretat del municipi de Barcelona.
Cos de la Guardia Civil.-
El Cap d’aquest Cos a Barcelona, continuava essent el Tinent Coronel, Santiago Izoard.
La Comandància del Cos estava situada a la Rambla del Centre núm. 24, on ara hi ha la caserna de la Guàrdia Urbana del Districte 1er (Ciutat Vella).
També tenia la consideració de Comandància d’aquest Cos, la Caserna del carrer Ausiàs March núm. 108, de molta major amplitud, amb dormitoris per a 200 Guàrdies, i estables per a prop de 100 cavalls.
COSSOS DE SEGURETAT MUNICIPALS.-
Alcaldes de Barri.-
Amb poca incidència, un a cada barri, gairebé, coincidint amb les demarcacions dels Serenos.
Porters Municipals.-
El Cap dels Porters continuava essent, Nicolás Paniceyra Amor.
La plantilla del Cos, en data de 8 de maig, era: 1 Cap de Porters, 5 Porters de Maça, i 17 Porters de Vara.
Cos Municipal de Serenos.-
La dependència dels membres d’aquest Cos, era la mateixa que la de la Guàrdia Municipal, es a dir, a nivell polític de l’Alcalde, del Tinent d’Alcalde o Regidor Delegat, i de la Comissió de Governació, i a nivell tècnic del Comandant Cap de la Guàrdia Municipal, per mediació dels Caporals o Sots caporals del seu·”cuartelillo” del respectiu Districte municipal.
Tenien la consideració d’Agents de l’Autoritat Municipal.
L’horari, habitualment de 22’00 a 06’00 hores, per amb canvis.
Les seves competències eren: A) vigilància de la seva demarcació; B) cada mitja hora cantar l’hora i l’estat del temps; C) auxili als veïns, avisar metge, farmàcia, comadrona, parròquia, farmàcia…; D) trametre les senyals d’incendi, robatori, i d’altres; E) vigilar persones i establiments; F) vetllar pel descans dels veïns; G) fer complir les Ordenances Municipals, i els Bans de l’Alcaldia; H) avisar a les Autoritats, Bombers, i d’altres, en casos d’incidències importants; i I) prestar serveis que els encomanés l’Alcaldia.
Cos Municipal de Guarda passeigs.-
La plantilla, fou: 1 Director Jardiner, i Caporal Cap, 1 Sots caporal i 30 Guarda passeigs.
Cos del Resguard Municipal.-
Les Oficines Centrals d’aquest Ram de Consums, estaven en el passeig de la Duana, al costat de la Tinència de l’Alcaldia del Districte de la Llotja, al Parc de la Ciutadella.
Les Oficines de Burots o caselles de “Fielatos”, estaven situades en llocs estratègics en el perímetre del terme municipal de Barcelona.
La plantilla fou: 31 Caporals, 11 Sots caporals, i 620 Agents.
Cos de la Guardia Municipal.-
La dependència a nivell polític del Cos corresponia a l’Alcalde, que aquest any foren: José Maria Rius y Badia, fins el 16 de juny; i José María de Nadal y Vilardaga, la resta de l’any; i a nivell tècnic del Comandant Cap, Federico Vilaseca Barrera, tot l’any; i la denominació oficial fou de Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona.
En quant a les dependències del Cos, estaven situades en els llocs següents: Comandància, Oficina i Cos de Guàrdia, als baixos de l’Ajuntament, a la plaça de la Constitució, o de Sant Jaume núm. 1; Acadèmia i Magatzem de vestuari i equip, a la plaça de Sant Felip Neri s/n baixos; Secció de Cavalleria, als baixos de l’Ajuntament; Casernes o “Cuartelillos” dels Districtes: Districte de la Llotja, Carrer Baixada de Cervantes núm. 3 baixos, i a la Tinència d’Alcaldia al passeig de la Duana s/n ; Districte del Born, Pavelló de l’Exposició al Parc de la Ciutadella; Districte de la Barceloneta, carrer Sant Raimundo núm. 33 baixos; Districte de l’Audiència, plaça de Sant Felip Neri s/n baixos, Districte de l’ Institut, Ronda de Sant Pere núm. 177 baixos, i plaça Mercat de Santa Catalina s/n; Districte de Concepció, carrer Consell de Cent núm. 376 1er pis; Districte de les Drassanes, carrer Comte de l’Assalto núm. 97 baixos; Districte de l’Hospital, carrer Hospital núm. 117 baixos; Districte de La Universitat, carrer Sepúlveda núm. 199 baixos; i Districte d’Hostafrancs, carrer Creu Coberta núm. 142 baixos; carrer Rosal núm. 15 baixos; i carretera de Can Tunis núm. 21 baixos.
La plantilla fou: 1 Comandant Cap; Infanteria: 4 Caporals d’Ascens; 11 Caporals; 25 Sots caporals; i 574 Guàrdies Municipals; i Cavalleria: 1 Caporal, 2 Sots caporals, 33 Guàrdies Municipals, i 35 cavalls.
Durant aquest any 1.896, i en diferents dates, varen ingressar en el Cos el Guàrdies Municipals següents: Miguel Aguilar Latorre (15/11); Julian Agut Caspe (12/04); Pedro Albiñá Bresolí (15/11); Francisco Altabás Puig o Buj (01/06); José María Alvarez González (17/01); Miguel Andrés Martori (11/10); Antonio Ardanuy Serena (00/00); Faustino Ardiaca Castells (11/07); Vicente Batlle Bosch (08/05); Hipólito Beltran Bruscas (14/08); Félix Boix Salafranca (00/00); Antonio Camps Bayer (01/03); Bernardino Crespo Valverde (19/08); Escolástico Delgado Gil (00/00); Facundo Fernández Gil (00/00), Gabriel Fernández Mateos (01/03); Gerardo García Lafuente (00/00); Angel García Novo (14/08); Manuel Gual Tusón (00/00); Marcelino Hernández González (10/06); Julio Lacárcel Montfort (00/00); Rafael López Lesa (11/12); Pedro Mainé Sala (19/09); Antonio Mairal Vidaller (00/00); Agapito Mateos Murillo (Cavalleria 15/09); Pedro Molina Amorós (Cavalleria 00/00); Bartolomé Mora Blanch (Sant Martí 01/05); Aniceto Olegario Armengol (20/10); Zoilo Palacios Criado (15/10); Pedro Pallarols Sorigué (16/07); Francisco Pérez Martínez (00/00); José Piqué Torres (00/00); Olegario Planas Campos (Sant Andreu 01/11); Antonio Porqueras Bodó (00/00); Mariano Portera Sánchez (20/11); Salvador Prades Pla (00/00); Jaime Rius Calaf (05/01); Juan Robles Martín (00/00); Manuel Rodríguez Campayó (15/10); Antonio Sáez Peña (31/08); Pedro Salas (00/00); José Salvá Tono (00/00); Ramon Sans Xifré (00/00); Fabiano Serrano Gayubar (23/03); José Sicart Palomera (07/02); Silverio Silvestre Godia (10/12); Nicolás Soriano Chicharro (00/00); José Uriach Casajuana (00/00); i José Ventura Batalla (01/06). Total 49 ingressos (potser llista incomplerta, i amb alguna errada).
Serveis de la Guàrdia Municipal durant aquest any 1.896
Durant aquest any 1.896, la Guàrdia Municipal, va fer a prop de 11.700 serveis, desglossat:
Detencions.- un total de 732 persones, la majoria furts i robatoris, però també per baralles, lesions, per ordre superior, desacataments, etc.
Denuncies OOMM.- 2.117 denuncies, a persones, tramvies, jardineres, conductors de cotxes, carros, carretons, tartanes, etc.
Auxilis.- Total 3.637 auxilis, als Jutjats, als Cossos de Vigilància i Consums, a autoritats, a particulars; i trasllats a Cases de Socors, Hospital, Farmàcies, intervencions en incendis i recollides de fetus.
Trasllats a l’Asil del Parc.- 4.120 persones, la majoria homes un 65 %, i les resta dones i joves; a l’Alberg Nocturn 562 persones, igual a la majoria anterior.
Recollida nens i nenes abandonats.- 415 Traslladats a l’Ajuntament, a l’habitació de la senyoreta Quintana, allotjament durant 3 dies, i si no es localitzaven els pares o familiars, cap a la Casa de la Caritat. (Concepció Quintana, era filla del Cap dels Porters, Juan Quintana Coll, que va morir el 12 d’agost de 1.892, i com els Macers tenien habitació a l’Ajuntament, i un d’ells, en aquest cas Quintana, acollia en la seva habitació, els nens perduts o abandonats, durant 3 dies, en morir el pare, ella va continuar gaudint de l’habitació, d’aquesta tasca, i de la petita gratificació per la manutenció dels nens acollits, tot això acordat per l’Ajuntament).
Cos dels Vigilants Nocturns.-
Aleshores en casi tots els carrers ja hi havia Vigilants Nocturns, el quals, a mes a mes de vigilar, feien el servei d’obrir i tancar totes les portes de les escales de veïns, ja eren mes d’un centenar, classificats en Vigilants de 1ª i de 2ª Classe, els primers depenien de l’Ajuntament; i els segons exclusivament dels veïns dels carrers respectius, i tant uns com els altres eren nomenats per l’Ajuntament, i el seu sosteniment i remuneració a càrrec dels veïns, per mediació d’una gratificació voluntària mensual.
Cos Municipal de Bombers.-
—– El Cap del Cos, continuava essent l’Arquitecte municipal, Pere Falqués Urpí
—– La Prefectura del Cos, estava al Pavelló de la Reina Regent, al Parc de la Ciutadella.
——La plantilla del Cos era la següent: 1 Cap; 4 Oficials; 1 Metge; 2 Practicants; 1 Professor de Gimnàstica; 4 Capatassos de 1ª; 16 Capatassos de 2ª; i 100 Bombers, aquests dels oficis de paletes, fusters i serrallers; i, a mes a mes, una Companyia de Bombers Veterans, en la qual hi havia els Bombers de mes de 60 anys d’edat, i sense cap nota desfavorable.
—– El Cos de Bombers tenia en diferents indrets de la Ciutat 8 quarterets, 4 anomenats de 1ª Classe: carrer Giralt i Pellicer núm. 7; plaça mercat de Santa Catalina s/n; Ronda de Sant Pau núm. 33; i plaça de Santa Anna (antic convent de Sant Gaietà i seu dels Jutjats); i 4 anomenats de 2ª Classe: carrer Alegria núm. 25 (Barceloneta) carrer Bruch núm. 158 (dreta Eixample); carrer Muntaner núm. 29 (esquera Eixample); i carrer de Santa Eulàlia s/n (Hostafrancs). En totes les dependències reten permanent, material suficient; i tots els “cuartelillos” connectats amb la central i entre ells telefònicament.
SERVEIS i ESDEVENIMENTS IMPORTANTS, RELLEVANTS o GREUS.-
Gener.-
Defunció del Guàrdia Municipal, José Lamarque Murillo
L’1 de gener, el Comandant Cap, Federico Vilaseca Barrera, va comunicar a l’Alcalde, José Maria Rius Badia, que s’havia produït la defunció, per malaltia, del Guàrdia Municipal d’Infanteria, José Lamarque Murillo; dies després la seva viuda, Narcisa Torres Cusidó, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia que, el seu marit era natural de Pamplona, que tenia 70 anys d’edat, (potser eren 62, doncs constava nascut l’any 1.834), i que havia mort d’una “apoplexia cerebral”, i que havia ingressat al Cos el 4 d’octubre de 1.876, i va exercir el càrrec fins la data de la seva mort, i demanava un ajut; i l’Ajuntament va acordar concedir-li la mensualitat del mes de la defunció i la Mensualitat de Gràcia.
Nova uniformitat dels membres del Resguard Municipal
El dia 1 de gener, el personal del Resguard de Consums Municipal, van estrenar un nou uniforme, així vestit de vellut ratllat de color pansa, i la gorra del mateix gènere i color.
Homicidi en un alberg d’indigents a al barri Hostafrancs
El dia 9 de gener, a les 22’00 hores, en un alberg nocturn d’indigents d’un particular, del Fondo de Valldonzella, al barri d’Hostafrancs, prop de la plaça d’Espanya (actualment Av Mistral amb Entenza); on habitualment dormien persones marginals, prostitutes, indigents, mendicants, etc., homes, dones i criatures, tots barrejats, els quals pagaven 5 o 10 cèntims al propietari, embolicats en draps, cartons, palla, etc es va produir una baralla entre dos homes, per motius de l’alcohol, i gelós, sortint desafiats al carrer, i allí un li va clavar a l’altre un objecte punxant, deixant-lo al terra cadàver.
Als crits hi van acudir el Sereno i el Vigilant Nocturn, i després membres dels Cossos de la Guàrdia Municipal, i del Cos de Vigilància, aquest amb els seus Caps Freixa i Tresols, que es van fer càrrec de la investigació.
El Jutge de Guàrdia va acudir al lloc, va obrir Diligències Judicials, va ordenar l’aixecament del cadàver, i es va emportar al Jutjat els testimonis per prendre’ls declaració.
La víctima Manuel Torres Farrús de 40 anys, i l’agressor Emilio Sax Gutiérrez, de 24 anys, que després de l’agressió va fugir.
Mes endavant, al mes de juliol, sembla que en aquest lloc va morir una criatura, de verola, sense assistència, i com sembla que no es va fer res, al cap d’uns dies es va saber que gairebé tots els que hi dormien havien estat contagiats, 8 o 10 criatures, i 4 adults, per la qual cosa van tenir que ser ingressats a l’Hospital de la Santa Creu.
També al mateix mes de juliol, es va produir un altre homicidi al carrer en aquella zona, probablement també entre els albergats en aquell edifici.
El “cuartelillo” del Districte de Concepció en mal estat
En data de 13 de gener, el Sots caporal Supernumerari, Gumersindo Fernández Fernández, va enviar un escrit a la Comandància, en el sentit de que la caserna del Districte de Concepció, situat a la plaça d’Ildefons Cerdà (Eixample), estava en molt mal estat i demanava que es procedís a una reparació, sense conèixer la resolució de la demanda.
Defunció del Guàrdia Municipal, Vicente del Villar Ferrer
En data de 18 de gener, el Comandant Cap, va comunicar a l’Alcalde, que s’havia produït la defunció, per malaltia, del Guàrdia Municipal d’Infanteria, Vicente del Villar Ferrer; dies després la seva viuda, Carmen Teixidó Prat, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia que, el seu marit havia ingressat en el Cos el 6 d’abril de 1.876, i que va exercir el càrrec fins la data de la seva mort, i demanava un ajut; i l’Ajuntament va acordar concedir-li les dues mensualitats que li pertocaven.
Encara que la viuda, no ho deia, Vicente del Villar Ferrer, ja abans havia ingressat en la Guàrdia Municipal d’Infanteria, concretament el 18 de novembre de 1.873, precisament amb un dels últims números de l’Escalafó, el 239; i que va causar baixa en el Cos el 5 de febrer de 1.875; Que en data 5 d’abril de 1.875 va ingressar en la Guàrdia Municipal de Nova Creació, conegut vulgarment com “el Batalló”, i en aquell Cos va servir fins la seva dissolució produïda el 6 d’abril de 1.876; i que en aquella data va ser dels pocs que va ingressar automàticament, per reunir tots els requisits, en la Guàrdia Municipal Permanent.
Ascendit a Sots Caporal Tomás Oché Sabado
En data per mi no coneguda, però aproximadament a finals de 1.895 o principis de 1.896, l’Ajuntament va acordar ascendir al Sots caporal Supernumerari, Tomás Oché Sabado, al càrrec de Sots caporal de la Secció d’Infanteria, (es a dir, va passar d’un càrrec que ja exercia com a interí, a fixe).
Ascendits 9 Guàrdies a Sots caporals Supernumeraris
En data per mi no coneguda, però aproximadament a finals de 1.895 o principis de 1.896, l’Ajuntament va acordar ascendir als 9 Guàrdies Municipals: Santos Ibáñez Dueñas, Angel Ortiz Ródenas, Manuel Menga Faló, Miguel Llansó Cros, Mariano Martín Antón, Emilio Vera Peris, Vicente Bonet Marsal, Santiago Alonso Lasfuentes, i Vicente Gilabert Ginesta, com a nous Sots caporals Supernumeraris de la Secció d’Infanteria. Molts d’ells eren els antics Guàrdies d’Ascens, ara aquest càrrec suprimit, (es a dir ja exercien com a Sots caporals interins, però en lloc de Guàrdies d’Ascens, ara anomenats Sots caporals Supernumeraris).
Incendi en una vaqueria al barri d’Hostafrancs
El dia 30 de gener, a les 23’00 hores, es va produir un incendi en una vaqueria del carrer Alsina del barri d’Hostafrancs, on hi havia molta palla emmagatzemada, on el foc va agafar grans proporcions, amb amenaça per a les cases veïnes.
Cap al lloc Serenos, Vigilants, Guàrdies Municipals, i Bombers, aquets amb els seu Cap, Pere Falqués Urpí, i 3 Comandaments, els quals van aconseguir extingir el foc cap a la mitja nit, amb importants danys materials, la casa ensorrada, però sense víctimes.
En el lloc van estar presents el Governador Civil, Valentín Sánchez de Toledo, l’Alcalde Josep Rius i Badia, forces de la Guàrdia Civil, Inspector del Cos de Vigilància, i el Comandament Cap de la Guàrdia Municipal, Federico Vilaseca Barrera.
Febrer.-
Detenció d’un presumpte homicida
El dia 15 de febrer, a les 17’30 hores, al carrer Diputació, el Caporal de la Guàrdia Municipal de Sant Martí de Provençals, Aniceto Gallego Machín, junt amb un Guàrdia, van detenir a un individu, natural de Arinyó (Terol, Teruel), com a presumpte autor d’un homicidi, l’11 de gener de 1.889, d’un home, i ferides greus a la seva filla, en aquell poble, el qual fou presentat al Jutjat de Guàrdia de Barcelona.
A l’any següent, el dia 20 d’abril de 1.897, amb motiu de les Agregacions dels municipis veïns de Sants, Les Corts, Gracia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu de Palomar, i de Sant Martí de Provençals, el Caporal Aniceto Gallego Machín va passar a fer servei al municipi de Barcelona, amb el mateix càrrec i antiguitat, i amb la mateix remuneració que els de igual classe de Barcelona. (veure Galeria 0528).
Defunció del Guàrdia Municipal, Francisco Guerra Pérez
El dia 16 de febrer, el Comandant Cap, Federico Vilaseca, va comunicar a l’Alcalde, José Maria Rius y Badia, que s’havia produït la defunció, per malaltia, del Guàrdia Municipal, de la Secció d’Infanteria, Francisco Guerra Pérez; dies després la seva viuda, Àngela Ribas Hernández, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia, que el seu marit havia ingressat en el Cos el 3 de gener de 1.880, i va exercir el càrrec fins la data de la seva mort, i demanava un ajut; i l’Ajuntament va acordar concedir-li les dues mensualitats corresponents.
Rues de Carnaval a la Rambla
El dissabte i diumenge, 15 i 16 de febrer, es varen celebrar, a la Rambla, les Rues de Carnaval, amb molta animació de públic a la tarda i nit, però sense cap incidència important, i amb el servei corresponent de la Guàrdia Municipal.
Defunció del Sereno, Celedonio Puig Prats
El 19 de febrer, el Comandant Cap, va comunicar a l’Alcalde, que s’havia produït la defunció, per malaltia, del Sereno, Celedonio Puig Prats; i el dia 9 de març següent, la seva viuda, Catalina Caudial Devesa, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que demanava un ajut; i l’Ajuntament li va concedir una mensualitat.
Premis a la Constància de 1.896-97
El dia 20 de febrer de 1896, el Comandant Cap de la Guàrdia Municipal, Federico Vilaseca i Barrera, va cursar la llista del personal beneficiari dels Premis a la Constància 1896-97, que havien de regir des de l’1 de juliol de 1896 al 30 de juny de 1897, que era el personal següent: 5 Caporals d’Ascens, 14 Caporals (2 d’ells Supernumeraris), 50 Sots caporals (27 d’ells Supernumeraris), i 236 Guàrdies, total de 305 membres i la quantitat de 1.132’50 pessetes mensuals.
Defunció del Guàrdia Municipal, Pedro Mora Risueño
El 21 de febrer, el Comandant Cap, Federico Vilaseca Barrera, va comunicar a l’Alcalde, José Maria Rius y Badia, que s’havia produït la defunció del Guàrdia Municipal d’Infanteria, Pedro Mora Risueño; varis mesos després, un germà del difunt, el també Guàrdia Municipal, Antonio Mora Risueño, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia, que el seu germà era natural d’Iniesta (Cuenca), tenia 43 anys, i que havia mort de “tuberculosis laringea”, que havia ingressat en el Cos el 19 de novembre de 1.882 i que va exercir el càrrec fins la data de la seva mort produïda el 21 de febrer d’aquest any 1.896. Aquest afegia, que després de la mort del seu germà, també s’havia produït la mort de la seva viuda, Rosario Garona Grijalbo, que havia produït el 3 de juliol, d’aquest mateix any, a l’edat de 23 anys, i d’un “càncer de mama”; i que també s’havia produït la mort d’un fill petit; i que ara quedava orfe de pare i de mare un altre fill petit; i que ell com a tutor, sense nomenament, demanava la mensualitat del mes de febrer, en que es va produir la defunció i la Mensualitat de Gràcia, que li hauria correspost a la viuda, però que demanava pel fill orfe; i l’Ajuntament va acordar concedir-li les dues mensualitats.
Incendis importants a la plaça de Sant Pere i Gran Via amb Rocafort
El 28 de febrer, a les 12’45 hores, a la plaça de Sant Pere, es va produir un incendi, en principi en una fabrica de la planta baixa, però que en seguida va agafar grans proporcions afectant a totes les 4 plantes superiors, també amb industries, algunes amb materials inflamables, i que es va anar escampant als edificis veïns.
A les 15’00 hores, el Cap de Bombers, Pere Falqués, en veure la perillositat, doncs s’estava ensorrant l’edifici, va fe sortir tots els Bombers de dins, i fer allunyar les Autoritats i curiosos, per evitar desgracies personals.
En aquell moment hi havia al lloc tot el personal i material del Cos de Bombers, membres de tots els Cossos policials, equips mèdics, Creu Roja, així com un munt d’Autoritats, encapçalades pel Governador Civil, Sánchez de Toledo; l’Alcalde Rius i Badia, etc.
Tota la tarda i nit, van continuar cremant varis edificis, atacant el foc des de l’exterior, pel perill de continus ensorraments; i dels edificis propers els seus ocupants, anaven llençant pel balcons, mobles, objectes, i d’altres pertinences, per salvar-los del foc, i traslladats a llocs on no destorbessin, i custodiats per guàrdies.
A les 02’00 hores de la matinada, amb el foc ja controlat, però parcialment actiu, el Cap de Bombers, Pere Falqués, va disposar retirar una part important del personal i material, i va deixar un reten d’uns 40 Bombers, que van continuar amb la tasca encomanada.
Els danys materials foren molt importants, en edificis ensorrats i afectats; sense víctimes humanes; i mes de 400 obrers van quedar sense feina.
A les 03’00 hores de la mateixa matinada, del dia 19, un altre incendi es va produir en un magatzem de vins situat a la Gran Via, amb el carrer Rocafort, al lloc Serenos, Vigilants i Bombers, que van aconseguir extingir el foc al cap d’una estona, amb danys materials importants, sense víctimes humanes, i sembla que es va cremar una capsa on es guardaven 1.800 duros.
Març.-
Manifestacions contra els Estats Units
El diumenge, 1 de març, a les 15’00 hores, a la plaça de Catalunya, es va fer una manifestació autoritzada, per a protestar pels insults manifestats en el Senat dels Estats Units, contra Espanya i el seu Exercit, la marxa va recorre per la Rambla descendent, carrer Ferran, plaça de Sant Jaume, carrer Argenteria, plaça Palau, passeig d’Isabel II, i passeig de Colom, pujant una Comissió a parlar amb l’Alcalde, amb el Governador Civil, i Capità General, i acte seguit es va dissoldre, però varis grups van anar a la Rambla i al Consolat dels Estats Units, i es van produir alguns incidents de no gaire importància, essent dissol un grup del davant del Consolat dels Estats Units per la Policia i Guàrdia Civil.
El “cuartelillo” del Districte de l’ Institut en mal estat
El 6 de març, el Comandant Cap, Federico Vilaseca Barrera, va comunicar que la caserna del Districte de l’ Institut, al carrer Colomines (Mercat Santa Catalina), estava en molt mal estat, amb molta humitat, mals olors, corcat, llums avariades, etc., que s’hauria de fer una reforma total de parets, sostres, portes, etc., sense que conegui la resolució municipal.
El projecte aprovat l’any 1.894 de la construcció de la Tinència d’Alcaldia i quarteret de la Guàrdia Municipal del Districte de l’ Institut, en una part del Palau de les Ciències, al Parc de la Ciutadella, ni tant sols havien començat les obres, i així al mes de setembre, es va insistir en fer aquestes obres, però encara l’any següent, l’Alcalde, en data de 20 de gener, va insistir en que s’afanyessin en les obres; i encara mes, el 23 de juny de 1.897, l’Alcalde va comunicar a l’Arquitecte municipal que acabessin les esmentades obres d’una vegada.
Les Guerres de Cuba i Filipines
A finals de 1.895, i al 1.896, molt sovint embarcaven des del Port de Barcelona, Batallons, i Companyies de soldats, als vaixells amb destinació cap a Cuba, i després, a finals de 1.896, cap a Filipines, amb la presencia d’Autoritats, familiars, amics i molt de públic per acomiadar-los.
La Vanguardia de l’11 de març publicava un llistat de Comandaments, Soldats i Guàrdies Civils morts a Cuba fins al dia 2 de febrer, uns morts en combat, i d’altres per malalties, en total uns 200 aproximadament, dels quals 7 eren Guàrdies Civils. Alguns membres de la Guàrdia Municipal de Barcelona, també es va allistar com a Voluntaris.
Guàrdia Municipal que conduïa un detingut queda tancat en un pis
El dia 11 de març, al matí, un individu va anar a l’Audiència a preguntar la sentència d’un judici del dia anterior, en el qual ell era el condemnat, i en el mateix moment un Guàrdia Municipal va procedir a la seva detenció per portar-lo a la Presó; però li va demanar al Guàrdia si podia passar pel seu pis, per canviar-se de roba, però quan estaven dins d’una habitació en el pis, l’individu en qüestió va fugir corrent, tancant l’habitació de cop per fora, quedant el Guàrdia tancat sense poder perseguir-lo.
Detingut un individu per estafador
El dia 13 de març, una noia es va acomiadar del seu xicot, i quan tornava sola cap a casa seva, i passava pel carrer Marqués del Duero, se li va acostar un home, que li va dir que havia sentit tota la conversa que havia tingut amb el xicot, i que si ho divulgava li podria costar un disgust, per la qual cosa li demanava una quantitat de diners per guardar silenci, i la noia li va dir que si els hi donaria al dia següent en un lloc concret.
La noia li va dir al nubi lo que havia passat, i aquest li va comunicar a un Guàrdia Municipal, que de lluny va vigilar el lliurament dels diners, que estaven marcats; i una vegada feta l’entrega, va intervenir el Guàrdia Municipal, procedint a intervenir els diners, i l’individu detingut, i cap al Jutjat de Guàrdia, on van obrir Diligències, i l’individu cap el calabós.
Abril.-
Setmana Santa
Com cada any, els dies 2, i 3 d’abril, des del migdia del Dijous Sant i fins el migdia del Divendres Sant, d’acord amb el Ban de l’Alcaldia va quedar prohibida la circulació de tota classe de vehicles, els establiments tancats i el cessament de totes les activitats i sorolls, només les visites als Monuments, a les esglésies i Processons.
El dijous, les 09’30 hores, es va celebrar a la Catedral un Ofici religiós, amb la presencia de totes les Autoritats, assistint l’Ajuntament en Corporació, encapçalant la Comitiva des de l’Ajuntament a la Catedral, el Governador Civil i l’Alcalde, amb els Macers, Porters de Vara, i una Secció de la Guàrdia Municipal, tots de Gran Gala, i amb tots el membres de la Corporació Municipal.
Incident amb el Carretó dels Gossos
El dia 9 d’abril, al matí, al carrer Sevilla, al barri de la Barceloneta, els Llacers del Carretó dels Gossos, va intervenir amb un can, i va sortir un sabater que era el seu propietari, armat amb un ganivet, volen tallar la corda del llaç, es va produir una baralla entre els Llacers i Guàrdia Municipal, per una part, i el sabater i veïns de l’altra, amb el resultat de poder prendre el ganivet, i es van emportar, entre crits dels veïns, el sabater cap el Jutjat de Guàrdia.
Homicidi frustrat i posterior suïcidi de l’autor
El dia 20 d’abril, a les 22’30 hores, al carrer Unió del municipi de Sants, es varen sentir 2 detonacions, varis veïns van acudir al lloc, i al terra hi havia una dona ensangonada, i ràpidament, els mateixos veïns la van agafar per portar-la a la Casa de Socors; però al mateix moment es varen sentir 5 detonacions, per la qual cosa, un grup va portar la dona al centre mèdic, i un altre van anar corrent cap al lloc on havien sentit les detonacions.
Efectivament, al carrer Orient, van trobar al terra un home ferit greument al cap, que ja es podria considerar cadàver, i al lloc ja hi havia 2 Guàrdies Civils, i 1 Agent del Ram de Consums de Sants.
Mentre al Dispensari, el Metge va atendre la dona de 2 ferides de bala, una al braç, i l’altra al cul, en principi greus, però sense el perill de la vida.
A mitja nit, va arriba el Jutge de Guàrdia, que va obrir Diligències Judicials, el qual va esbrinar que aquell home, tenia 38 anys, i era l’ex marit de la dona ferida, de 35 anys, i que l’home havia dit a la dona que la filla estava malalta, i va anar a veure-la, i en veure que era mentida, van discutir, i van acabar de manera tant tràgica.
Ara venia la incògnita, doncs l’home nomes havia disparat 2 trets amb la seva arma, i s’havien sentit 5 detonacions, i hi havia marques de fins a 5 trets, per tant els 2 membres de la Guàrdia Civil, i l’Agent del Resguard havien d’haver disparat 3 trets. Una vegada preses les Declaracions dels testimonis, i Jutge va ordenar l’aixecament del cadàver i el trasllat al Dipòsit Judicial del Cementiri de Sants.
Al dia següent tot el veïnat deia la seva, i sembla que acusaven que el tret mortal l’hauria pogut fer el membre del Resguard de Sants, i el Jutge va ordenar, a la Guàrdia Civil, la detenció de l’esmentat Agent.
L’autòpsia va determinar que els trets que li van causar la mort foren fets pel difunt, per tant es tractava d’un suïcidi, i l’Agent del Resguard va quedar en llibertat, però aquest va aclarir a tots els que l’acusaven, que ell no coneixia ni al marit ni a la dona.
Eleccions Generals per al Senat
El dia 26 de abril, es varen celebrar a Barcelona les Eleccions de Senadors, mitjançant compromissaris, nomenant la Guàrdia Municipal el servei especial corresponent.
Servei de veterinaris de la Secció de Cavalleria
El dia 27, la Comissió de Governació, va proposar anular el Servei de Veterinaris de la Secció de Cavalleria de la Guàrdia Municipal, i que aquest servei el fessin els 12 veterinaris municipals per rotació trimestral, això permetria estalviar, doncs els veterinaris del municipi no cobrarien cap remuneració, l’Ajuntament ho va aprovar, i el dia 30, aquesta resolució li fou comunicada al Veterinari de la Guàrdia, fins aquell dia, Pedro Pich Pallarés.
El 3 de maig, aquest va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia, que havia estat nomenat Veterinari de la Guàrdia Municipal el 10 de juliol de 1.890, càrrec del que ja era suplent feia 2 anys, per tant portava 6 any de servei fixe, que no estava d’acord en la forma de com se l’havia cessat, que l’Ajuntament pagava el sou tard i malament, que ell hauria continuat renunciant al sou, i que el servei de veterinari per trimestres seria un fracàs.
En data de 19 de maig, l’Ajuntament va acordar nomenar novament a Pedro Pich Pallarés, com a Veterinari de la Secció de Cavalleria, però ara sense remuneració per aquest càrrec; s’ha de recordar que Pedro Pich Pallarés era un dels 12 veterinaris del municipi.
Mort a París el banquer i filantrop Pau Gil Serra
El dia 30 d’abril, va morir a París, el banquer i filantrop, Pau Gil Serra, el qual en el seu testament va disposar ser enterrat a Barcelona, al costat dels seus pares, doncs era solter, i que 3.060.000 pessetes fossin per a la construcció a Barcelona d’un hospital pels pobres i que portés el seu nom, aquests diners foren destinats a la construcció de l’Hospital de Sant Pau, obra de l’arquitecte, Lluís Domènech i Montaner, al davant del qual, l’any 1.930 se li va erigir un monument obra dels escultors Eusebi Arnau i Mascort, i Frederic Marés i Deulovol.
Maig.-
Petició de vestuari per a la Secció de Cavalleria
El dia 2 de maig, el Comandant Cap, Federico Vilaseca Barrera, va comunicar la petició de compra de 36 parells de guants pels membres de la Secció de Cavalleria; es varen comprar per Administració, amb una despesa de 72 pessetes.
Compra de vestuari pels Porters Municipals
En data de 8 de maig, el Regidor Inspector, va demanar la compra de 23 barrets per tots els Porters Municipals; i l’Ajuntament va acordar fer la compra per Administració, al preu de 14 pessetes cada unitat, i amb una despesa total de 322 pessetes.
La Guàrdia Municipal estrena un nou uniforme
El diumenge, 10 de maig, els membres de la Guàrdia Municipal van estrenar un nou uniforme, ara d’estiu, i que substitueix el casc per una gorra.
L’Alcalde revista al Cos de Bombers
El diumenge, 10 de maig, en la caserna del Cos de Bombers al Parc de la Ciutadella, l’Alcalde, Josep Rius i Badia, va passar revista als membres del Cos de Bombers; va lliurar la xapa als 17 nous Bombers, va lliurar la “Encomienda de Isabel la Catòlica”, al seu Cap, Pere Falqués i Urpí, i condecoracions a 2 Bombers Veterans, va fer un discurs, i va assistir a unes maniobres pràctiques d’entrenament dels membres del Cos.
Juny.-
Defunció del Guàrdia Municipal, Gregorio Prats Lacal
En data d’1 de juny, el Comandant Cap, Federico Vilaseca Barrera, va comunicar a l’Alcalde, José Maria Rius y Badia, que s’havia produït la defunció, per malaltia del Guàrdia Municipal d’Infanteria, Gregorio Prats Lacal; pocs dies després la seva viuda, Teresa Comas Bohigas, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia, que el seu marit havia ingressat en el Cos el 20 de gener de 1.880, i que va exercir el càrrec fins la data de la seva mort, i demanava un ajut; i l’Ajuntament va acordar concedir-li les dues mensualitats que li pertocaven.
Atemptat al carrer Canvis Nous a la Processó del Corpus Christi
El diumenge, 7 de juny, a les 21’00 hores, al retornar la Processó del Corpus Christi a la Parròquia de Santa Maria del Mar, quan passava per carrer Canvis Nous, cruïlla amb el carrer Arenes de Canvis, una bomba, sembla que llençada des d’algun terrat, va explotar sobre els participants, i espectadors de la Processó, causant un nombre considerable de morts i ferits, i sense afectar a les Autoritats que seguien a la Custòdia, i que feia pocs moments que acabaven de passar pel lloc. Dibuix de l’atemptat al carrer Canvis Nous
Es va produir una gran confusió, plors, crits, i ràpidament molts soldats, i paisans van començar a recollir els ferits i portar-los als braços, i en cadires, i després en lliteres cap a la Casa de Socors del Passeig de Colom, i de l’Ajuntament, així com a Farmàcies, i alguns casos mes lleus, cap els seus domicilis.
Al lloc les Autoritats i membres de Cossos Policials, que anaven o feien el servei a la Processó, i van anant arribant metges i infermers d’altres Cases de Socors, membres de la Creu Roja, soldats amb lliteres, i molts paisans que van col·laborar en els trasllats als Centres Mèdics.
El primer dia va concloure amb el resultat de 6 persones mortes, totes elles a l’Hospital de la Santa Creu, i unes 70 de ferides en diferents Centres Mèdics.
Al dia següent, els ara 7 cadàvers, van quedar exposats a l’Hospital, i es va facilitar que els ciutadans els poguessin retre un homenatge pòstum, així es va organitzar, per la Guàrdia Municipal, una cua de persones que entrava pel carrer Hospital i sortia pel carrer del Carme, evitant que les persones es paressin, i així no destorbar el pas fluid de la filera de visitants, acte que va durar fins el dia següent, dia 9, a les 15’00 hores, en que estava prevista la cerimònia religiosa d’acomiadament dels difunts, i sense que es produís cap incidència rellevant.
Aquest segon dia, els Cossos policials van fer 35 registres en diferents indrets, i un nombre indeterminat de detinguts, la majoria dels quals van quedar en llibertat després de les gestions d’identificacions i declaracions.
Al dia següent, a les 15’00 hores, en el patí interior de l’Hospital, es va organitzar la comitiva fúnebre, encapçalant la mateixa una Secció de Cavalleria de la Guàrdia Municipal, seguint diferents seccions de Municipi, després els 7 cotxes mortuoris, seguits cadascun pels familiars; després les Primeres Autoritats, i de tots els nivells, Corporacions, i molt de públic que va voler participar, i d’altres que ho van voler presenciar i que va emplenar de gom a gom, tot el recorregut del carrer Hospital, andanada central de la Rambla descendent, i fins la plaça Portal de la Pau, on es va acomiadar el dol, seguint després els 7 carruatges amb els familiars i amics cap el Cementiri de Montjuic, on van rebre cristiana sepultura.
La Guàrdia Municipal va nomenar un ampli servei especial, que va afectar a totes les Seccions, tant de representació, com protocol·làries, i operatives corresponents.
En el moment de l’explosió, el Guàrdia Municipal Esteban Vallés Albí, precisament de servei en aquell lloc de la Processó, va resultar ferit en la cama esquerra, i fou atès en la Casa de Socors del Passeig de Colom, amb el pronòstic reservat.
Als dies següents el nombre de morts va augmentar fins a 12 defuncions, els quals en diferents dies, es varen fer les cerimònies religioses d’acomiadament, i d’enterrament en el Cementiri de Montjuic.
La Comissió de Governació, de 21 de juliol, va proposar, i l’Ajuntament, va provar en la Sessió del dia 6 d’agost, atorgar Premis en Metàl·lic, de 25 pessetes, a cada un dels Agents de la Guàrdia Municipal, Ramón Rodellar Chelo, José Alcover Agustí, Esteban Vallés Albí, i Gregorio Cambra López, pel seu exemplar comportament en l’Atemptat del carrer Canvis Nous, del passat 7 de juny. Pintura de Ramon Casas de 1.898,- Sortida de la processó del Corpus de l’església de Santa Maria
El nombre de detinguts, gairebé va arribar a uns 400, però la majoria van quedar en llibertat després de les declaracions i investigacions, i al final es va celebrar el Consell de Guerra contra 87 detinguts, pels qual el Ministeri Fiscal demanava 28 penes de Mort, i 58 a penes de Cadena Perpetua.
El 28 d’abril de 1.897, el Consell Suprem de Guerra i Marina va confirmar la Sentencia de 5 Penes de Mort, varies Penes a Cadena Perpetua, i a varies Deportacions
El 4 de maig de 1.897, en els Fossars del Castell de Montjuïc, es va complir la Sentència de la Pena de Mort per Afusellament, de Tomàs Ascheri Josseti o Forssati, Antonio Nogués Figueras, José Molas Durán, Luis Mas Gasió, i Juan Alsina Vicente.
El dia 8 d’agost de l’any següent 1.897, el President del Consell de Ministres, Antonio Cánovas del Castillo, fou assassinat al Balneari de Santa Águeda, d’Arrasate Mondragón per un Anarquista italià, Michele Angiolillo, sembla que com a resposta de les condemnes dels Anarquistes pels atemptats contra el Capità General Martínez Campos, del Gran Teatre del Liceu, i dels de Canvis Nous.
A principis de l’any 1.901, el President del Consell de Ministres Práxedes Mateo Sagasta, va indultar a tots els condemnats a Cadena Perpetua, i Deportacions, per l’Atemptat del carrer Canvis Nous del dia 7 de juny de 1.896.
Petició de compra d’11 globus per l’enllumenat de la Secció de Cavalleria
El 19 de juny, el Comandant Cap, Federico Barrera, va comunicar la petició de compra d’11 globus, per a l’enllumenat per gas, de l’estable de la Secció de Cavalleria, situat als baixos de l’Ajuntament, per a suplir els 11 que estaven trencats, els quals foren comprats.
Explosió i incendi en un taller de pirotècnia del municipi de Gràcia
El dia 19 de juny, a les 18’00 hores, es va produir una explosió molt gran en el taller de pirotècnia “El Relampago”, al carrer Torrent de l’Olla núm. 1, del municipi de Gràcia, el qual va causar molta alarma doncs es va sentir a molta distància, i va originar molta confusió, doncs va quedar tota la zona plena de fum.
Cap al lloc l’Alcalde, i tot el Consistori, doncs en aquell moment estaven reunits, així com la Guàrdia Municipal amb el seu Cap, membres de Creu Roja, i els Bombers, els quals van tenir que treballar de valent, per evitar que el foc es propagues a una fàbrica de gas propera; aconseguint extingir el foc, una vegada consumits tot el material pirotècnic, al cap d’unes dues hores, amb importants danys materials, i un treballador ferit de gravetat per les cremades.
Defunció del Guàrdia Municipal, Antonio García Espinosa
El dia 21 de juny, el Comandant Cap, Federico Vilaseca, va comunicar a l’Alcalde, José Maria de Nadal y Vilardaga, que s’havia produït la defunció, per malaltia, del Guàrdia Municipal d’Infanteria, Antonio García Espinosa; dies després la seva viuda, Dolores Llusá Farreras, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia, que el seu marit havia ingressat en el Cos el 29 de novembre de 1.883, i que va exercir el càrrec fins la data de la seva mort, i demanava un ajut; i l’Ajuntament, va acordar concedir-li les dues mensualitats corresponents.
Encara que la viuda no ho deia, aquest Agent, molts anys abans, el 17 de març de 1.874, havia ingressat en la Guàrdia Municipal de Nova Creació, es a dir, “el Batalló”, en el qual va servir durant un any, doncs va causar baixa a l’any següent 1.875.
Revetlla de Sant Joan
La nit del dia 23 al 24 de juny, es va celebrar la Revetlla de Sant Joan, amb molt bon temps, i molta animació de públic al vespre i durant tota la nit, especialment al passeig de Gràcia, a la Rambla, al Palau de les Belles Arts, i a l’espectacle de Pirotècnia al Parc de la Ciutadella, així com balls, i fogueres en molts carrers i places; i amb el corresponent servei especial de la Guàrdia Municipal, Serenos i Vigilants Nocturns, i sense que es produís cap incidència especialment important, rellevant, ni greu.
Aprovació Pressupost Municipal Exercici 1.896-1897
A finals de juny, es va aprovar el Pressupost Municipal 1896-1897, en vigor des de l’1 de juliol de 1.896 al 30 de juny de 1.897, quedant els diferents Cossos de Seguretat i Vigilància municipals, amb els pressupostos previstos següents:
Guàrdia Municipal: Amb una plantilla prevista de: 1 Comandant Cap, amb un sou anual de 4.500 pessetes; Secció d’Infanteria: 4 Caporals d’Ascens, a 1.600; 11 Caporals, a 1.500; 25 Sots caporals, a 1.250; i 574 Guàrdies, a 999; i Secció de Cavalleria: 1 Caporal a 1.782; 2 Sots caporals, a 1.432’50; i 33 Guàrdies, a 1.090’50 pessetes anuals; i amb una despesa de personal total anual prevista de 672.709’50 pessetes; de gratificacions de personal 30.257’75; de material 41.300’00; i vestuari i equip 40.000’00. Amb una despesa prevista total anual de 784.267’25 pessetes.
Resguard Municipal: Amb una plantilla de 31 Caporals, a 1.430 pessetes anuals; 11 Sots caporals, a 1.250; i 620 Agents, a 1.170; amb una despesa de personal prevista total anual de 783.480’00 pessetes.
Guarda passeig: Amb una plantilla de 1 Caporal Cap, a 4’50 pessetes diàries; 1 Sots caporal, a 3’50; 1 Guarda Distingit, a 3’25; i 29 Guardes, a 3’00 pessetes diàries; amb una despesa prevista anual de 35.861’25 pessetes. A aquesta despesa s’ha afegir el sou del Jardiner Director 3.500 pessetes anuals; i d’altres gratificacions de 14.873’75 pessetes.
Porters Municipals: Amb una plantilla d’un Cap de Porters, amb un sou anual de 2.866 pessetes; 5 Porters de Maça, a 2.000; 12 Porters de Vara, a 1.500; 2 Porters de Constrenyiments, a 1.500; i 1 Porter de Vara Supernumerari, a 1.400; i amb una despesa de personal total prevista anual de 35.266’00 pessetes.
Serenos, Vigilants Nocturns: Amb la remuneració del veïns i comerciants.
Bombers: Amb poca incidència en el Pressupost Municipal, al tenir els seus membres d’altres treballs remunerats, no obstant s’ha de tenir en consideració les gratificacions i premis del personal, i les despeses de “cuartelillos”, material, vestuari, etc.
En quant a les plantilles previstes en el Pressupost, en molts casos, no fou coincident amb les plantilles reals que tenien cadascun dels Cossos municipals.
Juliol.-
El Caporal d’Ascens Mariano López Velilla nomenat Porter de Vara Interí
El dia 11 de juliol, l’Alcalde, José Maria de Nadal y Vilardaga, va nomenar al Caporal d’Ascens de la Guàrdia Municipal d’Infanteria, Mariano López Velilla, com a nou Porter de Vara Interí.
En la mateixa data, es va demanar la comprar d’un vestit sencer per aquest nou Porter de Vara, el qual fou comprar, per Administració, amb una despesa total de 104 pessetes.
Mes endavant, el 10 d’octubre, fou nomenat Porter de Vara, en qualitat de fixe, passant a ocupar la plaça de Porter Alcaide, en el lloc de Martín Erviti Madoz, el qual havia mort, uns dies abans, el 22 de setembre.
S’ha de recordar que Mariano López Velilla, ocupava fins aquella data el número 3, dins de la Jerarquia del Cos de la Guàrdia Municipal.
Petició de vestits pel Cotxer i Lacai de l’Alcalde
El mateix dia 11, el Majordom de l’Alcaldia, va demanar lliurea per l’estiu, doncs només en tenien per l’hivern, pel Cotxer i el Lacai de l’Alcaldia, fou comprar per Administració, amb una despesa total dels dos, de 290 pessetes.
Homicidi en una tenda del carrer Independència del municipi de Sant Martí
El diumenge, 12 de juliol, a primera hora de la tarda, en un pis del carrer Independència del municipi de Sant Martí de Provençals, s’estava celebrant una boda, i sembla que feien molt de soroll, lo que va provocar que un home de la tenda, que hi havia als baixos, es queixés del soroll que no podia fer la migdiada; i va baixar el nubi amb un revòlver i va disparar a la mare, i al fill, als que va causar ferides greus, de les quals va morir el fill als pocs moments.
El cadàver del fill, i la mare ferida, foren traslladats cap el quarteret de la Guàrdia Municipal de Sant Martí de Provençals, situat al Poble Nou.
Homicidi en una taberna del barri de “El Ninot”, del municipi de Les Corts
El diumenge, 12 de juliol, a la tarda, en una taberna del barri de “El Ninot”, del municipi de Les Corts, un individu va agredir amb una navalla de grans dimensions a dos dels participants en una partida de cartes, als que va causar greus ferides al ventre a un i a l’altre al costat, essent traslladats a una farmàcia propera, on un d’ells va morir als pocs moments, i l’altre cap va quedar en greu estat.
L’agressor fou desarmat per varis clients de la taberna, i fou lliurat a dos Guàrdies Municipals, que, junt amb la navalla intervinguda, van posar a Disposició Judicial.
L’Alcaldia va ordenar a la Guàrdia Municipal fer complir les Ordenances Municipals
El dia 20 de juliol, l’Alcalde va recordar al Comandant Cap de la Guàrdia Municipal, Federico Vilaseca Barrera, que el seu personal fes complir els preceptes de les Ordenances Municipals en matèria de circulació, i transports públics, especialment l’excés de velocitat, les normes sobre els passatgers; i que s’evités l’aglomeració dels transports públic parats a la Rambla amb el carrer Pelai, que dificultaven el pas als altres usuaris. Els dies següents, varis Guàrdies feien complir les esmentades ordres de l’Alcaldia; així una tartana que anava massa de pressa, pel passeig de Sant Joan, i va desobeir les ordres del Guàrdia, aquest va immobilitzar la tartana, i li va donar la citació, per la denuncia cap al Tinent d’Alcalde corresponent.
Inundacions a tota la Ciutat per pluja
El dia 21 de juliol, una pluja molt forta va caure sobre Barcelona, i municipis propers; així l’aigua que des de Sarrià, Sant Gervasi, Gràcia, Horta, baixàvem va desbordar totes les rieres, i sort que una de les principals, Riera de Malla, havia estat netejada dies abans, però tot i així, la part baixa de la Ciutat va quedar inundada, i els Bombers van estar varis dies traient aigua de molts indrets, amb importants danys materials, però en principi sembla que no hi va haver víctimes humanes, de totes maneres durant gairebé una setmana va ploure molt.
Guàrdia Municipal va detenir a un homicida a requeriment d’un ciutadà
El dia 27 de juliol, al vespre, un Guàrdia Municipal de servei al carrer Tamarit, fou requerit per un home que li va dir que allí a prop hi havia un home autor d’un homicidi, comés a Montgat, el dia 24 d’aquest mateix mes de juliol, procedint a detenir al presumpte homicida, que junt amb el requerien, va traslladar cap el quarteret de la Guàrdia Municipal d’aquell barri, on va confessar el delicte, per la qual cosa fou conduit, junt amb el requerien cap el Jutjat de Guàrdia, on van fer les Diligències, i on va quedar detingut.
Comissió de Vigilants Nocturns de 2ª, rebuts per l’Alcalde i projecte de reorganització
El dia 28 de juliol, al matí, una Comissió de Vigilants Nocturns de 2ª, van ser rebuts per l’Alcalde, al que van exposar, que volien ser Vigilants Nocturns de 1ª, es a dir deixar de dependre de la Comissió de Veïns, i dependre directament de l’Alcaldia, a lo qual l’Alcalde els va dir que es podia estudiar, però que per ell no hi havia problema, però que abans havien de fer una consulta de tots els Vigilants, per saber si eren majoria els que volien el canvi.
El dia 28 d’octubre, al matí, l’Alcalde va rebre una Comissió de Serenos i de Vigilants Nocturns de Primera i Segona Classe, amb advocats, per tractar d’una reorganització dels Cossos de Vigilància Nocturna, i la redacció d’un nou Reglament.
Agost.-
Compra de vestuari per a la Guàrdia Municipal
En la Sessió Municipal de 6 d’agost, es va aprovar la compra, mitjançant Subhasta, de 574 capots, amb el preu de sortida de 50 pessetes unitat, i 614 pantalons, a 18 pessetes unitat, per a la Guàrdia Municipal, amb una despesa màxima de 39.752 pessetes.
El dia 24 d’agost, es va celebrar la Subhasta, en la que van participar 9 sastres, i amb el resultat d’adjudicar la confecció a Manuel Beleta, als preus de 49’74 pessetes els capots, i a 17’70 pessetes els pantalons.
El 20 de novembre, el sastre Beleta, va lliurar la comanda al magatzem de vestuari de la Guàrdia Municipal, a la plaça Sant Felip Nerí, on es va signar la recepció provisional del material; i el 10 de desembre van signar la recepció definitiva, i la conformitat.
Servei conjunt Mossos Esquadra i Guàrdia Municipal, detenció d’un doble homicida
El dia 12 d’agost, a la tarda, el Sots caporal Mas, dels Mossos d’Esquadra, i un Guàrdia Municipal, van detenir, a la Rambla de Catalunya, a un individu reclamat per un Jutjat de Balaguer, per ser un presumpte autor de 2 homicidis, un a Narbona (França), al mes de setembre de 1.879, i l’altre a Castelló de Farfanya, el 28 de setembre de 1.882, en matar a ganivetades a un noi de 21 anys; individu que sembla havia burlat als membres dels Cossos policials, que durant anys l’anaven buscant. El detingut fou traslladat a la caserna dels Mossos, i després a disposició del Governador Civil, per lliurar-lo al Jutjat que el tenia en recerca i detenció.
Individus esquarterant un porc en descomposició
El dia 12 d’agost, al vespre, un Guàrdia Municipal de servei al barri d’Hostafrancs, va sentir una forta pudor, i va esbrinar que es tractava de 2 homes que estaven esquarterant un porc en descomposició, interrogats van dir que l’havien trobat mort a la Carretera del Port. El Guàrdia va immobilitzar l’animal, i va prendre trossos de carn, com a mostra, que junt amb les dades dels dos homes, van esser lliurats a la Superioritat i al Laboratori Municipal.
Defunció del Guàrdia Municipal, Emilio Mora Dumont
El 13 d’agost, el Comandant Cap, Federico Barrera, va comunicar a l’Alcaldia, que s’havia produït la defunció, per malaltia, del Guàrdia Municipal d’Infanteria, Emilio Mora Dumont; pocs dies després la seva viuda, Mercedes Ramentol Triadó, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia, que el seu marit havia ingressat en el Cos el 2 d’agost de 1.887 i va exercir el càrrec fins la data de la seva mort, i demanava un ajut; i l’Ajuntament va acordar concedir-li les dues mensualitats corresponents.
Troballa d’una nena abandonada en una escala de veïns
El dia 18, al matí, una veïna del carrer de les Ramelleres, va avisar a un Guàrdia Municipal, de que en la seva escala hi havia una nena viva embolicada amb roba, l’Agent va comprovar que es tractava d’una nena viva, d’uns 3 o 4 mesos, i a dins de la roba va trobar un paper que deia que els seus pares l’havien abandonat per falta de recursos econòmics, i que no estava batejada, procedint a portar-la a la Casa de la Caritat.
Baralla en una fàbrica de Sant Martí, amb resultat dos obrers morts
El dia 18, al matí, en una fàbrica del municipi de Sant Martí de Provençals, dos treballadors, que feia temps estaven enemistats, es van barallar i els dos es van disparar, al mateix temps, els revòlvers que portaven, queien al terra els dos ferits greus, un d’ells, amb 2 trets al pit, mort al moment, i l’altre amb un tret al coll, traslladat a la Casa de Socors del Poblenou, el qual va morir 4 dies després.
Botes de vi que desapareixien durant el trajecte
Durant un temps un carro amb botes de vi, el qual tenia que passar pel “Fielato” Burots de Vilanova, però les botes de vi, no passaven per aquella dependència, es a dir desapareixien pel camí. Diferents Agents de paisà i ens diferents dies, van esbrinar que la bota de vi era descarregada en una taberna del passeig de Colom, amb Marques del Duero, ara av del Paral·lel, però en aquell local de petites dimensions, no veien el lloc on podia estar la bota.
Davant els resultats negatius, el dia 18 d’agost, al matí, uns altres agents de paisà, van esperar el carro, i una vegada descarregat, van entrar gairebé al moment, però la bota ja no hi era, però com era un dia de pluja, al terra hi havia fang, i van seguir el rastre, que anava a parar a darrera el mostrador, però allí camuflat a sota el mostrador, van treure una estanteria, i a dins hi havia un lloc excavat al terra on estava amagada la bota.
Van procedir a decomissar la bota, i citar als implicats, carreter, i propietari de la taverna, a comparèixer davant de la Comissió de Consums de l’Ajuntament.
Troballa del cadàver d’un nen en una cova de Montjuïc
El dissabte, dia 22, al matí, un nen que va entrar en una de les coves de Montjuïc, va trobar el cadàver d’un nen, la qual cosa ho va comunicar a un Guàrdia Municipal, el qual va anar al lloc i efectivament hi havia el cadàver, en descomposició, d’un nen, d’uns 3 o 4 anys.
Cap al lloc un metge, i el Jutge de Guàrdia, que va obrir Diligències Judicials, i va ordenar el trasllat del cadàver al Dipòsit del Cementiri de Montjuïc, per a la seva identificació i autòpsia.
Les dades i vestimenta coincidien amb les de un nen desaparegut del carrer Sant Bertrán, per la qual cosa es va avisar els pares per a la identificació del cadàver, amb el resultat positiu.
El Cos de Vigilància va detenir al dia següent a un indigent que vivia en una d’aquelles coves de Montjuïc com a sospitós de l’homicidi.
Detenció d’un carterista per un Guàrdia Municipal
El dissabte, dia 22, al vespre, al Teatre de Gran Via, a un dels assistents li van robar la cartera, i va sospitar d’un dels assistents, el qual va clamar la seva innocència, però de totes maneres un Guàrdia Municipal el va detenir. El requerien i víctima, junt amb el sospitós, foren conduits cap a la Comandància de la Guàrdia Municipal, on foren identificats, interrogats, i el sospitós escorcollat, i efectivament li van trobar la cartera sostreta; per la qual cosa, denunciant i detingut, cap el Jutjat de Guàrdia, on es va fer les Diligències, i el detingut tancat al calabós.
Agent del Resguard un carro amb 400 litres d’aiguardent, essent agredit
El dia 26 d’agost, a les 08’00 hores del matí, un Agent del Resguard de Consums, va intervenir, al passeig de Sant Joan, amb un carro que transportava 400 litres d’aiguardent i 9 paquets, sense haver satisfet el Drets corresponents, mentre estava fent els tràmits, inesperadament, l’Agent fou agredir per una persona desconeguda, als crits, va acudir un Guàrdia Municipal, i l’agressor va fugir corrent sense poder esser detingut.
Setembre.-
Defunció del Sots caporal Supernumerari, Francisco Fernández Castro
El 5 de setembre, el Comandant Cap, va comunicar a l’Alcaldia, que s’havia produït la defunció, per malaltia, del Sots caporal Supernumerari d’Infanteria, Francisco (o Perdro) Fernández Castro; als pocs dies la seva viuda, Manuela Elizalde Pérez, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia, que el seu marit havia ingressat en el Cos el 28 d’agost de 1.889, i que va exercir el càrrec fins la data de la seva mort, i demanava un ajut; i l’Ajuntament va acordar concedir-li les dues mensualitats corresponents.
Un home es suïcida dins de la Catedral
El dia 18 de setembre, a les 08’45 hores, un home es va suïcidar, a dins de la Catedral, disparant-se un tret al cap, en sentir la detonació, van acudir al lloc varis assistents i capellans, però l’home ja era difunt.
Cap al lloc van anar membres dels Cossos policials, així com el Jutge de Guàrdia, que va obrir Diligències, va recollir l’arma, prendre declaracions, i va ordenar el trasllat del cadàver al Dipòsit Judicial al Cementiri de Montjuïc, per l’Autòpsia corresponent. Es tractava d’un home de 34 anys, natural de Cervera (Lleida), i amb una tenda al carrer Sant Jeroni.
Al mateix moment els responsables de la Catedral, van tancar les portes, les llums, i suspendre totes les activitats religioses, i va quedar el temple execrat, i es va avisar al Bisbe de la Diòcesi, Jaume Català Albosa, que estava malalt a Arenys de Mar.
Al dia següent, es van fer totes les cerimònies religioses per Reconciliar la Catedral, presidides pel Bisbe, i amb l’assistència de totes les Autoritats, i una vegada acabades totes les formalitats, es va tornar a obrir al culte.
Explosió d’una caldera de vapor al municipi de Sant Martí
El diumenge, 20 de setembre, a les 08’00 hores del matí, va explotar una caldera de la màquina de vapor de la Fabrica de Teixits, coneguda vulgarment com “Can Janas”, situada a la carretera de Mataró, del municipi de Sant Martí de Provençals, actualment carrer Pere IV, del municipi de Barcelona,
Encara que era diumenge, i no hi havia les 400 dones, i 300 homes, que hi treballaven, sembla que hi havia varis operaris fent algunes tasques, que podrien ser de manteniment, com l’explosió fou molt forta, va ferir greument a tres treballadors, un dels qual va morir al moment, i els altres 2 va patir ferides que foren curades en la Casa de Socors del Poblenou; i els danys materials foren importants doncs part de les instal·lacions varen quedar ensorrades.
Al lloc membres de Cossos policials, serveis mèdics, Bombers, Autoritats, així com el Jutge Municipal que va obrir Diligències, i va ordenar l’Aixecament del cadàver.
Defunció del Guàrdia Municipal, Fernando Sánchez Arteaga
En data de 23 de setembre, el Comandant Cap, Federico Vilaseca Barrera, va comunicar a l’Alcalde, José Maria de Nadal y Vilardaga, que s’havia produït la defunció, per malaltia, del Guàrdia Municipal de la Secció d’Infanteria, Fernando Sánchez Arteaga; als pocs dies, un cunyat del difunt, Antonio Lorente, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia, que el difunt era viudo de la seva germana, i que deixava 5 fills, 3 ingressats a la Casa de la Caritat, i els altres 2, recollits a casa seva, que el seu cunyat havia ingressat en el Cos el 8 d’octubre de 1.886, i va exercir el càrrec fins la data de la seva mort, i demanava un ajut; i l’Ajuntament li va concedir les dues mensualitats corresponents.
Inauguració d’uns grans magatzems al carrer Canuda
El dia 24 de setembre, Festivitat de la Mare de Deu de la Mercè, foren inaugurats els Grans Magatzems de Novetats “Las Indias”, al carrer Canuda.
Octubre.-
Carro amb productes inflamables cremant a l’av Marqués del Duero
El dia 7 d’octubre, a la tarda, un carro que portava productes inflamables, al passar per l’av Marqués del Duero, ara av. Del Paral·lel, a l’alçada del carrer Conde del Asalto, ara carrer Nou de la Rambla, es va incendiar, i ràpidament les flames van passar a la resta de la carrega, el carreter ràpidament va desenganxar les cavalleries, i allunyar-les del foc, el carro va bolcar i el foc, amb el líquid cremant, es va escampar pel paviment, amb molt de fum negre, la qual cosa va generar molta alarma, i va congregar molts curiosos.
Al lloc van acudir membres dels cossos policials, i del Cos de Bombers, amb els seus Caps, els qual van llençar molta aigua per extingir el foc, i, com el terra estava molt calent, per refrescar el paviment, per evitar cremades a les cavalleries i usuaris de la via.
Servei policial especial conjunt per evitar les ventes als Encants del carrer Consolat
Els dies 7, 8, i 9 d’octubre, es va muntar un servei conjunt, de membres d’uniforme i de paisà, dels Cossos de Vigilància i Guàrdia Municipal, per impedir la instal·lació dels llocs de venda dels Encants, de productes en la zona de la plaça Antonio López i carrer Consolat, per varies discrepàncies: entre veïns i comerciants de la zona, uns a favor, i d’altres en contra; per estar en contra els venedors dels Encants de la zona de la Ronda de Sant Antoni; i per incomplir les normes, doncs només podien vendre productes vells, deteriorats, etc., i també venien productes nous no autoritzats.
També piquets molt nombrosos instaven als comerços, indústries, grans magatzems etc., a tancar els establiments, potser mes per altres raons diferents, com per exemple, protestar pels continus embarcaments de soldats cap a la Guerra de Cuba.
Sembla que es va aconseguir l’objectiu de no posar-se els venedors, i es varen fer unes poques detencions, cap al Govern Civil, però la majoria van quedar en llibertat.
El dia 21 de novembre, el Governador Eduardo Hinojosa, no va autoritzar la col·locació dels venedors dels Encants, a la zona de la plaça Antonio López i carrer Consolat.
Dos Caporal d’Ascens, nomenats nous Porters de Vara
El 10 d’octubre, l’Ajuntament, a proposta de la Comissió de Governació, va acordar nomenar al Caporal d’Ascens de la Guàrdia Municipal d’Infanteria, Manuel Serret Marí, com a nou Porter de Vara; i al també Caporal d’Ascens, Mariano López Velilla, com a Porter de Vara, càrrec que ja ocupava interinament des de l’11 de juliol, en que havia estat nomenat per l’Alcalde.
El dia 13, el Majordom de l’Alcaldia, va demanar pels recent nomenats, i que ja havien pres possessió, com a nous Porters de Vara, tot el vestuari complet: pantalons, armilles, i barret de copa, que fou comprat per Administració, i amb una despesa total de 284 pessetes.
Ascendits 2 Caporals a Caporals d’Ascens
Amb motiu de les dues places que van quedar vacants, l’Ajuntament, en data de 10 d’octubre, a proposta de la Comissió de Governació, va acordar nomenar als Caporals mes antics del Cos, Evaristo Lista Martínez, i Tomás Picalló Medal, com a nous Caporals d’Ascens de la Guàrdia Municipal d’Infanteria.
Ascendits 5 Sots caporals a Caporals
Amb motiu de les cinc places vacants produïdes en el càrrec de Caporal, l’Ajuntament, en data de 10 d’octubre, i a proposta de la Comissió de Governació, va acordar nomenar als Sots caporals: Pedro Gil Granell, Marcelo Gonzalvo Benedicto, Vicente Giménez Martínez, Juan Anguera Serret, i Francisco Osta Argeles, com a nous Caporals de la Guàrdia Municipal d’Infanteria. A ressaltar que cap del 5 ascendits eren els 2 Caporals Supernumeraris que hi havia, i van ascendir directament els 5 Sots caporals mes antics de l’Escalafó.
Ascendits 5 Sots caporals Supernumeraris a Sots caporals
Amb motiu de les cinc places vacants produïdes en el càrrec de Sots caporal, l’Ajuntament, en data de 10 d’octubre, i a proposta de la Comissió de Governació, va acordar nomenar als Sots caporals Supernumeraris: Ignacio Briones Rodríguez, Enrique Bofalluy Mazarico, Ramon Gómez Caballero, José Martínez Bañón, i Roque Díaz Rios, com a nous Sots caporals de la Guàrdia Municipal d’Infanteria.
Ascendits 16 Guàrdies a Sots caporals Supernumeraris
Per a cobrir les vacants produïdes en el càrrec de Sots caporals Supernumeraris, l’Ajuntament, en data de 10 d’octubre, i a proposta de la Comissió de Governació, va acordar nomenar als Guàrdies: Demetrio Angulo Giménez. Bartolomé Cardillo Félix, Miguel Vilalta Berenguer, Jaime Ginés (o Giner) Bonet, Andrés Sierra Celda, Antonio Barceló Molina, Francisco de las Heras Bielsa, Joaquín Salvador Pons, Juan Villafranca Baquín, Joaquín Comelles Pagés, Francisco Pardo Utrilla, Juan Piñol Serra, Justo Abad Dubla, Ramon Fornés Fauria, i Gumersindo Fernández Fernández, com a nous Sots caporals Supernumeraris de la Guàrdia Municipal d’Infanteria, i al Guàrdia Salvador Novellas Ripoll, Sots caporal Supernumerari de la Secció de Cavalleria.
Incident a la Rambla amb un tramvia, amb excés de passatgers
El diumenge, 11 d’octubre, a les 14’30 hores, a la Rambla de Santa Mònica, un Inspector de la Companyia de Tramvies, va requerir a un Guàrdia Municipal, que fes baixar, del tramvia que anava a la plaça de Toros de la Barceloneta, els passatgers que anaven en excés, el Guàrdia li va dir que era difícil doncs no podia saber, quins eres els últims que havien pujat, de totes maneres ho va intentar, però no ho va aconseguir, i va donar l’ordre al conductor que seguís, evidentment que ja havia pres les dades per la denuncia; el conductor va dir que ell només obeïa a l’Inspector de la Companyia, i aquest li va dir que no mogués el vehicle, fins que el Guàrdia fes baixar els passatgers en excés; ja s’havia fet una retenció important a la Rambla de baixada, i, a mes a mes, al darrera hi havia un altre tramvia amb el mateix problema; i després de molta estona destorbant la circulació, es va acostar un Tinent d’Alcalde, que va ordenar als tramvies seguir, i es va restablir la normalitat, però li va dir a l’Inspector que seria denunciat al Jutjat.
Oficines pel nou Cos de Policia Judicial a Barcelona
El 16 d’octubre, el President de l’Audiència, va demanar, a l’Ajuntament, un local per posar les Oficines del nou Cos de Policia Judicial a Barcelona, que en l’Audiència no hi havia espai, i deia que en l’edifici del carrer Sant Gaietà, on aleshores hi havia els Jutjats Municipals, i una caserna de Bombers, podria ser un bon lloc; i que segons les Reials Ordres del 19 de setembre, i 7 d’octubre, havien d’entrar en funcionament el proper dia 1 de novembre.
El dia 22 d’octubre, es va acordar mirar aquest lloc; i el dia 25, el Cap del Cos de Vigilància, Francisco Plantada, i el Tinent de la Guàrdia Civil, Narciso Portas, van mirar l’edifici, i van concretar 2 habitacions del 1er pis, que aleshores eren magatzem dels Bombers, i van valorar les obres a fer en 1.995’00 pessetes.
En data 26 d’octubre, es va aprovar el local i les obres a fer, cursant el Tinent de la Guàrdia Civil una petició interminable de mobles i material d’oficina.
Amb la qual cosa, aquell vell edifici dels Jutjats de Barcelona, que estava en venda per a finançar el nou Palau de Justícia, va ser des del dia 1 de novembre, les seus dels Jutjats Municipals; de l’Oficina de la Policia Judicial, i del “cuartelillo” del Cos de Bombers.
Baralla conjugal a Sant Gervasi, amb intent d’homicidi, i posterior suïcidi
El dia 16 d’octubre, en un pis del carrer Laforja, del municipi de Sant Gervasi de Cassoles, un matrimoni es van discutir i barallar, i la dona va fugir corrent baixant les escales, el marit li va disparar un tret amb un revòlver, i l’home va pujar al pis pensant que l’havia matat es va disparar un tret al cap, resultant mort al moment, però el tret a la dona no la va tocar, i va caure, però sense ferides d’importància.
Cap al domicili en qüestió, van anar membres de Cossos policials, i el Jutge d’aquell municipi, que va obrir Diligències, comissar l’arma, prendre declaracions, i va ordenar el trasllat del cadàver al Dipòsit del Cementiri.
Accident d’una tartana prop de Sant Boi, amb 2 Guàrdies Municipals de Barcelona ferits
El dia 16 d’octubre, a la tarda, 2 Guàrdies Municipals de Barcelona, quan tornaven a Barcelona, després de deixar una dement a l’Hospital de Sant Boi, van patir un accident en bolcar la tartana en la viatjaven, amb danys importants en el vehicle, i els 2 Agents, amb ferides de regular importància, de les foren assistits en un Centre Mèdic.
Compra de 6 cavalls per a la Guàrdia Municipal de Cavalleria
En la Sessió Municipal del 27 d’octubre, l’Ajuntament va acorda la compra, mitjançant Subhasta, de 6 cavalls per a la Guàrdia Municipal de Cavalleria.
Novembre.-
Batuda nocturna de joves marginals
El dia 4 de novembre, a la nit, la Guàrdia Municipal, amb la col·laboració de Serenos i Vigilants Nocturns, van fer una batuda per a recollir a tots els nois marginals, amb el resultat de 24 nois detinguts, 22 d’ells sense domicili, ni familiars coneguts, els qual foren ingressats a l’Asil Municipal del Parc. I els altres 2 amb domicilis coneguts, foren lliurats als seus familiars.
Defunció del Sots caporal Supernumerari de la Guàrdia Municipal, Andrés de Gracia Gracia
El dia 8 de novembre, el Comandant Cap de la Guàrdia Municipal, Federico Vilaseca, va comunicar a l’Alcaldia, que s’havia produït la defunció, per malaltia, del Sots caporal Interí, o Supernumerari, d’Infanteria, Andrés de Gracia Gracia, dies després la seva viuda, Cecilia Carrillo Giménez, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia que, el seu marit, era natural de Saragossa, tenia 72 anys, i havia mort de “catarro pulmonar”, que havia ingressat en la Guàrdia el 7 de maig de 1.972 (en realitat, molt abans, el 15 de novembre de 1.861 havia ingressat en el Cos del Resguard Municipal) i que havia exercit el càrrec fins la data de la seva mort, i demanava un ajut; i l’Ajuntament, va acordar concedir-li les dues mensualitats corresponents que, reglamentàriament, li pertocaven.
Queixes pels accidents de bicicletes
Degut als molts accidents amb bicicletes implicades, hi havia moltes queixes als diaris de l’època, principalment per caigudes i atropellaments, i es demana que es reglamenti, tant pel que fa a la part administrativa, es a dir, placa de matricula per poder identificar el causant, com per anar massa de presa, per on han de passar, etc.
Jubilacions i nomenaments de Porters i Comandaments de Guàrdia Municipal
En la Sessió Municipal de 10 de novembre, es va acordar:
—Jubilació del Porter de Maça, Antonio Sánchez Villarejo, abans Caporal Primera de la Guàrdia Municipal, amb una pensió de 1.166’50 pessetes, però va morir dies després, el dia 28 del mateix mes de novembre;
—Jubilació del Porter de Vara, abans Caporal Primera de la Guàrdia Municipal, Epifanio Gómez Peña, que va morir el 9 de setembre de l’any següent 1.897; i del també Porter de Vara, José Serra Jofré, amb una pensió de 1.125 pessetes, que va morir el 31 d’agost de 1.899;
—Nomenar al Porter de Vara, abans Caporal de la Guàrdia Municipal, Estanislao José Ramon, com a Porter de Maça Supernumerari, que va morir el 13 de novembre de 1.897;
—Nomenar al Porter de Vara, abans Guàrdia Municipal, Domingo Llach Desvens, com a Porter de Maça Supernumerari;
—Nomenar al Porter de Vara Supernumerari, abans Sots caporal de la Guàrdia Municipal, Benigno Castañeda Gómez, com a Porter de Vara;
—Nomenar als Brigades de la Guàrdia Municipal, Claudio García Gómez, i Julian Pérez Manso, com a Porters de Vara, aquest última va morir a l’any 1.899; i a Manuel Alomar, com a Porter de Vara.
—Acordar lliurar una pensió de 750 pessetes a la filla del Porter Alcaide de l’Ajuntament, Martín Erviti Madoz, el qual havia mort dies abans, el 22 de setembre de 1.896.
—El dia 16 de novembre, el Majordom de l’Alcaldia, va demanar pels 3 recent nomenats, com a nous Porters de Vara: Claudio García López, Julián Pérez Manso, i Manuel Alomar; 3 vestits de diari, i 3 vestits de cerimònia; lo qual es va comprar per Administració, amb una despesa total de 582 pessetes.
El Governador passa revista al Cos de Seguretat i Vigilància
El dia 20 de novembre, al matí, el Governador Civil, Eduardo Hinojosa, va passar revista al Cos de Seguretat i Vigilància de la Província de Barcelona, 193 Agents, i faltaven per cobrir 12 places vacants.
Desembre.-
Venda de carn al Mercat del Born de la vaca tuberculosa
Durant tot l’any es portaven a terme molts serveis, normalment un Tinent d’Alcalde, amb un Guàrdia Municipal, de control de la qualitat i quantitat dels aliments, així a la sortida dels Mercats o de comerços, paraven a alguna persona compradora, i comprovaven si hi podia haver defraudació del pes o qualitat de productes com el pa, la llet, el vi, carbó, carn, etc., d’acord amb el resultat procedien si observaven alguna anomalia, a actuar amb denuncies, mostres per al Laboratori Municipal, i en alguns casos procedien a immobilitzar els productes en el mateix Mercat o tenda, i fer els tràmits o denuncies corresponents.
Però els primers dies de desembre una inspecció d’un Tinent d’Alcalde, i un Guàrdia Municipal, al Mercat del Born, van detectar carn d’una vaca tuberculosa, procedint a immobilitzar la carn, això va portar molta cua, tant a l’Ajuntament com als Mitjans de Comunicació, que al cap d’un mes es va mig resoldre amb l’acomiadament de 2 treballadors, un Capatàs i un Marcador de l’Escorxador General, i una amonestació a un Veterinari.
Un altre problema eren els escorxadors clandestins, amb alguns casos durant aquest any.
Compra de nou vestuari pels Porters de Maça
El 5 de desembre, el Regidor Inspector, va comunicar que els vestits dels Porters de Maça estaven en molt mal estat i demanava la compra de nous, es tractava dels Macers: Pedro Antonio Álvarez, Juan González Viñuelas, Agustín Blázquez Gómez, Domingo Llach Desvens, i del recent nomenat Interí, Estanislao José Ramon, i s’havien de comprar calçons curts, armilles, casaca, barret, tricorni, mitges de seda negres, i sabates negres de xarol, es va comprar per Administració, amb una despesa total de 633 pessetes.
Defunció del Sots caporal Supernumerari de la Guàrdia Municipal, Miguel Llansó Cros
El dia 8 de desembre, el Comandant Cap, va comunicar a l’Alcalde, que s’havia produït la defunció, per malaltia, del Sots caporal Supernumerari d’Infanteria, Miguel Llansó Cros; i dies després la seva viuda, Maria Piarnau Safarés, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia que, el seu marit, era natural de Banyoles (Girona), que tenia 56 anys, i que havia mort d’una “insuficiència valvular”, que havia ingressat en el Cos el 21 de setembre de 1.881 i que havia exercit el càrrec fins la data de la seva mort, i demanava un ajut; i l’Ajuntament va acordar concedir-li les dues mensualitats corresponents, però sembla que sense l’aguinaldo.
L’Ajuntament va acordar comprar 2 solars per a fer equipaments municipals
L’Ajuntament en data de 8 de desembre va acordar la compra de 2 solars, als carrers Valldonzella i Sadurní, per a fer-hi Tinències d’Alcaldia, quarterets, etc., efectivament en aquests llocs durant mes de 100 anys hi van haver-hi quarterets de la Guàrdia Urbana, Serenos, Comissària de Beneficència, i d’altres serveis.
Aguinaldo de Nadal pels treballadors de l’Ajuntament
El dia 10 de desembre, l’Ajuntament va acordar lliurar un aguinaldo de Nadal del 25 % del seu sou, a tots els treballadors del municipi.
Transport de cereals que perdien part de la carga pel camí
Varis comerciants de cereals van anar a parlar amb el Comandant Cap de la Guàrdia Municipal, Federico Vilaseca Barrera, al que van exposar que en els transports de cereals, no arribava el mateix pes del lloc d’expedició que als seus destins, per tant es perdia part de la càrrega pel camí. Com feia gairebé sempre que algú anava a fer alguna denuncia, feia entrar a 1 o 2 Agents de la seva confiança, i en acabar de exposar la denuncia, deia als Agents que es cuidessin del cas.
Efectivament uns dies després, 2 Agents de paisà a l’Estació del Nord, i efectivament van descobrir que un individu que facturava 12 sacs de cereals, i van procedir a interrogar-lo, amb continues contradiccions sobre la seva procedència, procedint a la seva detenció, a donar les novetats al seu Cap, i a presentar el detingut al Jutjat on va quedar detingut.
Defunció del Caporal de la Guàrdia Municipal, José Puig Aulet
En data d’11 de desembre, el Comandant Cap, va comunicar a l’Alcaldia, que s’havia produït la defunció, per malaltia, del Caporal de la Guàrdia Municipal d’Infanteria, José Puig Aulet; als pocs dies la seva viuda, Antonia Pons Cánovas, va enviar una instància a l’Ajuntament, en la que deia que el seu marit havia servit a l’Ajuntament des del 24 d’agost de 1.871, i fins la data de la seva mort, i demanava un ajut; i l’Ajuntament va acordar concedir-li les dues mensualitats, es a dir la del mes de la defunció, el desembre, i la Mensualitat de Gràcia, però no l’aguinaldo de Nadal.
Primera projecció cinematogràfica a Barcelona
El 14 de desembre, en l’estudi a la Rambla, de Napoleó Fernández, després Frontó Colon, es va fer la primera projecció cinematogràfica a Barcelona, començava el cinema, concretament es varen visionar 6 pel·lícules de poca durada.
Mariano Omedes Asín, nomenat Director del Sanatori de Sant Gervasi
El dia 15 de desembre, la Diputació i l’Ajuntament, van acordar nomenar al Coronel retirat, Mariano Omedes Asín, per a dirigir el Sanatori de Sant Gervasi, situat a l’antic Col·legi Carreras, del municipi de Sant Gervasi, per atendre als malalts i ferits procedents de les guerres de Cuba i Filipines.
Mariano Omedes Asín, fou Cap de la Guàrdia Municipal des del 3 de juny de 1.904, al 12 de setembre de 1.907, en que fou destituït.
Incident d’un Guàrdia Municipal amb un mendicant
El 17 de desembre, al matí, a la plaça Santa Anna, un Guàrdia Municipal, va dir a un mendicant que simulava ser cec, que es retirés, aquest s’ho va agafar molt malament, i encara mes quan varis testimonis li van dir al Guàrdia que no era cec i aquest va agafar un pal i va començar a donar-li cops al Guàrdia, mentre molts testimonis el volien calmar, però fou inútil, van anar els dos per terra, i l’Agent ho va passar molt malament però al final va aconseguir lligar-li les mans, fou portat a la Comandància a l’Ajuntament, on es va esbrinar que era professional dels escàndols, i el Comandant va manar portar-lo cap el Jutjat de Guàrdia a la plaça de Sant Sebastià, però es va negar a anar-hi, i el van tenir que portar amb un carretó, i en el Jutjat es va fer les Diligències i el detingut al calabós.
Una dona portava al coll un nen, que estava mort
El dia 21 de desembre, al matí, al carrer Pelai, una dona, molt desesperada, va acudir a un Guàrdia Municipal, al que li va dir que s’havia donat compte que el nen de 3 anys, que portava al coll, estava mort, per la qual cosa amb la dona i nen cap el Jutjat de Guàrdia.
El Jutge de Guàrdia, va ordenar al metge forense que visites al nen, i va diagnosticar, mort natural, per la qual cosa, el Jutge va obrir Diligències, i va disposar que la mare es fes càrrec del cadàver.
Mort a Barcelona, el General Roberto Fuentes Cap dels Sometents de Catalunya
El dia 21 de desembre, a la tarda, va morir, a Barcelona, el General de Brigada, Roberto Fuentes Vergara, Comandant General dels Sometents Armats de Catalunya, mort d’una pulmonia que patia des de feia 4 dies.
El dia 23, a les 15’00 hores de la tarda, es va fer la cerimònia religiosa d’acomiadament, amb la presencia de les Primeres Autoritats, així, el Capità General, el Governador Civil, el President de la Diputació, l’Alcalde de Barcelona, etc., a les Drassanes li van rendir els Honors corresponents, i es va acomiadar el dols, i cap el Cementiri de Montjuïc, on va rebre cristiana sepultura, amb el servei protocol·lari i operatiu de la Guàrdia Municipal.
Execució de José Rizal Mercado a Filipines
El dia 30 de desembre, a les 07’00 hores del matí, a l’esplanada del Castell de Bagumbazo (Filipines), es va complir la sentència de mort, per afusellament, del metge, escriptor i polític, José Rizal Mercado, considerat el màrtir de l’ independència filipina.
A primers d’octubre, José Rizal Mercado, va arribar a Barcelona, en qualitat de detingut, traslladat al Castell de Montjuïc, i pocs dies després, va esser traslladat novament, des de Montjuïc al Port de Barcelona, i embarcat novament cap a Manila.
En la façana de l’Hotel Espanya, al carrer de Sant Pau, hi ha una placa de marbre, amb la llegenda ”José Rizal 1861-1896.- L’heroi nacional felipí José Rizal fou acollit, en arribar a Barcelona el 1882, en aquest Hotel España, conegut aleshores com a Fonda España”.
Altres defuncions d’aquest Any d’Agents Cossos Municipals
El dia 18 de gener, Eduardo Sánchez Pons (Vigilant Nocturn);
El 3 de febrer, José Mesus Casas (ex Guàrdia Municipal del Batalló);
El 5 de febrer, José Sánchez Martínez (Guàrdia Municipal);
El 16 de març, Carlos Botella Sirvent (Vigilant Nocturn);
El 29 de març, Bautista Borrás Campmany (Vigilant Nocturn);
El 6 d’abril, Juan Esplugas Banús (Vigilant Nocturn);
El 15 d’abril, Manuel Jurado Benitez (Guàrdia Municipal);
El 17 de maig, Abdón Anaya Martín (ex Caporal Cap del Resguard);
El 10 de juliol, Lino Oñate García (Caporal de la Guàrdia Municipal i Porter de Vara);
El 22 de setembre, Martín Erviti Madoz (Porter de Vara i Alcaide); i
El 28 de novembre, Antonio Sánchez Villarejo, (Caporal de la Guàrdia Municipal i Porter de Maça).
|
