Any 1.852

Esdeveniments importants de l’any 1.852.–

El dia 2 de febrer, atemptat contra la Reina Isabel II, que va resultar ferida lleu; restitució al mes de febrer de la Universitat de Cervera a Barcelona; al mes de juny es varen fer els primers assaigs amb l’enllumenat elèctric a Barcelona, i al mes d’agost a la Festa Major de Gràcia; invent als Estats Units de la màquina de cosir; el 14 de setembre, va morir, a Londres, el Duc de Wellington, Barcelona, en data de 13 de març de 1.936, li va dedicar el nom d’un carrer al Districte de Ciutat Vella; el 25 de setembre va morir a Madrid el General Castaños, heroi nacional, Barcelona en data de 19 d’agost de 1.947, li va dedicar el nom d’un carrer al Districte de Ciutat Vella; al mes de setembre es va inventar la màquina segadora.

Ajuntament, població, territori, serveis.–

—- De les Eleccions Municipals, celebrades els dies 1, 2, i 3 de novembre, del passat 1.851, en les que es van elegir 18 Concejals per a la renovació de la meitat del Consistori, el dia 1 de gener de 1.852, va prendre possessió el nou Ajuntament.
—- Tot aquest any 1.852, va ésser Alcalde Corregidor de Barcelona Santiago Luis Dupuy el qual va presidir l’Ajuntament sembla que amb perfecta harmonia tant amb el Consistori com amb els barcelonins.
—- L’escriptor Víctor Balaguer va escriure un llibre, “Administración Municipal de Barcelona de 1.852”, lloant la seva actuació com a primera autoritat de la Ciutat, i enumerava una llarga llista de millores aconseguides durant aquest any en que va exercir aquest càrrec, entre d’altres en citarem unes quantes: arreglar la Muralla del Mar; organitzar la Brigada de Neteja Pública; establir serveis de orinar o pitjadors; arreglar els camins veïnals; netejar i treure les barraques de les Rambles a l’alçada de la plaça del Teatre; desaparició de les barraques de fora de les Portes i Muralles; renovació de l’arbrat; pavimentació de les Rambles i Passeig de Gràcia; arreglar el Jardí del General i el passeig de Sant Joan; muntar un sistema de reg de una periodicitat de 2 vegades per setmana i especialment el de les Rambles i passeig de Gràcia; arreglar la façana, escala i el Saló de Cent; així com col·locar un rellotge a la façana de l’Ajuntament; accelerar les obres de la futura plaça Reial; empedrat de varis carrers importants com Sadurní, Espalter, Jaume I, etc.; acabament del Mercat de Sant Josep; acabament de la plaça Duc de Medinaceli i del carrer de la Princesa; construcció d’un escorxador fora de la Ciutat; augment de l’enllumenat públic amb gas a molts carrers i places; construcció de la font de la plaça Palau i del Monument al Duc de Bailen; aprofitament de les aigües del Besòs i de la mina de Montcada; rectificació i neteja de les Rieres de Malla i Bogatell i cobriment de l’Acequia Condal, obres en part fetes per presidiaris; uniformar els llocs de venda dels mercats de Boqueria i Born i ampliar el de Santa Caterina; construcció de clavegueres; projecte d’una nova porta a la Muralla a l’alçada del carrer Conde del Asalto, que no va tenir èxit de moment; millorar i augmentar les escoles, l’Asil de Mendicitat, Casa de la Correcció, etc., millora del Cementiri General, noves Ordenances Municipals, pendents d’aprovació; nova numeració i col·locació dels números a totes les cases, amb la innovació dels senars a l’esquerra i els parells a la dreta; noves làpides de marbre amb lletres de plom a tots els carrers de Barcelona i Barceloneta; Reglament dels Carruatges de lloguer; prohibició del pas de carruatges pels carrers Boqueria i Escudellers; augmentar la plantilla de la Guàrdia Municipal, i aprovar un nou Reglament per aquest Cos, amb l’inclusiu del Cos Municipal de Serenos; organització i numeració del Cos de Guarda passeigs; confecció d’un nou Padró d’habitants; i sobretot millorar i sanejar l’economia municipal, doncs es va passar d’un important dèficit a un elevat superàvit. Es evident que amb una llista tant llarga de millores, a mes a mes, aconseguides sense incrementar l’històric dèficit que arrastrava l’Administració Municipal, ben al contrari, deixant l’Ajuntament sanejat i amb una quantitat important a les arques municipals, devia ésser fruit d’una bona tasca de dit Corregidor, que va deixar als barcelonins uns guany dels que es van beneficiar, i algunes d’aquelles iniciatives encara visibles en alguns punts dels carrers i places de la Ciutat.
—- Parlant d’aquest escriptor, el dia 4 de març, unes 46 persones, entre elles Víctor Balaguer, van visitar les coves de Collbató, fins aleshores gairebé desconegudes pel catalans.
—- D’altra banda, el 31 d’octubre, Víctor Balaguer va ésser nomenat Cronista de Barcelona per l’Ajuntament.
—- A primers d’any l’Ajuntament comença a plantar i replantar arbres de ràpid creixement i que facin ombra en els principals carrers i places de Barcelona.
—- En data de 4 de gener, l’Alcalde Corregidor va publicar un Ban, sobre la prohibició d’obertura dels comerços i industries, els diumenges i festius, excepte els autoritzats, i encomanava als Porters i Guàrdies Municipals que ho fessin complir.
—- El diumenge, dia 18 de gener, es va inaugurar el nou Teatre Olimpo al carrer Mercaders amb la representació de “Flor de un dia” de Francesc Camprodon.
—- El dia 1 de febrer, va començar a publicar-se el nou diari, “La Actualidad”.
—- Al febrer, l’Alcalde va fer una innovació en els permisos municipals de tot tipus que generaven taxes, ja que va fer uns talonaris on la meitat s’entregava a l’interessat i l’altra meitat quedava al talonari amb les mateixes dades, la qual cosa va simplificar i clarificar la comptabilitat.
—- A primers de febrer es parlava de la reparació de la carretera a Sarrià, obra molt important degut al mal estat de la carretera i la gran quantitat d’usuaris que la feien servir, ja que  a Sarrià hi havia gran quantitat de segones residències dels barcelonins que hi tenien una segona casa.
—- A mitjans de febrer comença l’obra de l’empedrat del carrer Jaume I, carrer que estava molt malament dons sempre hi havia fang en gairebé tot el carrer.
—- Al mes de febrer va començar un nou servei de neteja dels carrers i places de la ciutat, concedida a una empresa privada, i els treballadors uniformats amb brusa gris i barret d’hule negre amb ales amples, i portaran el rètol del seu treball.
—- Al març, els diaris de Barcelona i Madrid, es van fer ressò d’una noticia que a Barcelona havien inventat un carro mecànic, on uns contrapesos a les rodes feien que el carro funcionés per si mateix, sense combustible. Aquest carro estava previst exposar-lo en una tenda del carrer del Carme quant estès enllestit.
—- Ban de l’Alcaldia, de 12 de març, sobre la renovació de l’empedrat de les Rambles.
—- A primers d’abril es va fer la subhasta de l’arrendament per un any del dret de vendre refrescos a les fons públiques de les diferents places de Barcelona, així: plaça de la Boqueria, Portaferrisa, Santa Maria, Teatre, Padró, Sant Agustí Vell, Sant Pere, Sant Sebastià, porticó d’Isabel II, Sant Just, i la del Criadero del passeig de Gràcia.
—- Al mes d’abril, l’Ajuntament va aprovar definitivament l’obertura del carrer de la Princesa, en honor de la princesa recent nascuda, i que junt amb el carrer Jaume I i el carrer Ferran VII, comunicaria directament les Rambles amb el passeig de Sant Joan en línia recta.
—- Ban de l’Alcalde Corregidor, Santiago Luis Dupuy, de 16 d’abril, sobre la prohibició de la circulació de carruatges pel carrer Escudellers, des d’Avinyò a la plaça del Teatre, només permès per a càrrega i descàrrega, i pels veïns i comerciants, amb garatge, i només amb l’entrada pel carrer Avinyò, i sortida per la plaça del Teatre a la Rambla, es podria considerar com un precedent de les actuals “Illes de Vianants”.
—- A primers de maig, l’Ajuntament va desestimar un projecte d’una línia fèrria entre les poblacions de Barcelona i Gràcia.
—– A mitjans de maig va cessar l’activitat en l’Escorxador de porcs de l’Esplanada, desaparegueren d’aquesta manera la pudor d’aquesta zona de la ciutat. Després al començar la nova temporada de matança, al mes d’octubre, es van fer dins l’edifici “Pastim” junt a l’Esplanada.
—- Al mes de maig d’aquest any es va posar en marxa una línia regular de vapors diari entre Barcelona i València fent el trajecte en unes 10 hores aproximadament.
—- El dijous, 10 de juny, va començar a funcionar el rellotge de la façana de l’Ajuntament.
—- Al mes de juny es van col·locar les plaques de marbre de numeració de les cases de Barcelona, es van posar 7.438 làpides, que corresponent a 5.875 cases, essent les restants 1.563 làpides a les cases que ja estaven numerades però que tenen façana a un altre carrer. D’acord amb això, hi ha 2.261 cases al districte primer; 1.824 al segon; 1.380 al tercer; i 1.973 al districte quart, incloses les d’extramurs.
—- A mitjans d’any es produeixen moltes dificultats per a la construcció de la futura plaça Reial, a més a més de les dificultats de la pròpia urbanització en si mateixa si afegeix que les parcel·les que l’Ajuntament posa a la venda no les compra ningú, o bé costa molt de vendre-les.
—- Ban de l’Alcaldia, de 25 de juny, sobre les direccions del trànsit dels carrers.
—- Ban de l’Alcaldia, de 13 de juliol, sobre la nova numeració de totes les cases de Barcelona.
—- En data de 22 de juliol, va cessar en les seves funcions el Secretari Municipal, Josep de Llanza i Torres, i va prendre possessió com a nou Secretari, Manuel Duran i Bas. Havia nascut a Barcelona l’any 1.823, i va morir, també a Barcelona l’any 1.907, fou polític, i advocat, i Degà del Col·legi d’Advocats. Barcelona li té dedicat un carrer, al costat de l’Edifici de l’Estadística Municipal, al Districte de Ciutat Vella.
—- El dimecres, 25 d’agost, a la nit, i tal com estava anunciat es va porta a terme una prova amb llum elèctric des de Montjuïc i que teòricament devia enlluernar a tota la ciutat. Aquesta prova va fer que es congregués molta gent a tots els indrets per a veure el nou invent, però la prova no va resultar gaire satisfactòria, doncs lo que es veia era una llumeta llunyana que semblava una estrella. El dia següent, se’n va fer un altra a les Rambles cantonada amb Ferran VII i aquesta ja va agradar mes al públic, doncs va fer molta lluminària., així durant aquest any es van fer a Barcelona diferent assajos del llum elèctric, així se’n van fer en diferents indrets de Barcelona amb fanals aïllats, com a les Rambles, Ferran VII, en festes com la Festa Major de Gràcia, inauguració del “Campos Eliseos”, en els balls de l’estiu, Tívoli, El Criadero, etc.
—- El diumenge, 29 d’agost, a la nit, es va celebrar un ball organitzat per la societat “La Fraternitat” en la Font de Jesús, cançons composades per un desconegut artesà nomenat Josep Anselm Clavé.
—- Als mesos de setembre, octubre, etc., s’està treballant en varis assumptes : Estàtua de Ferran El Catòlic a la futura plaça Reial; l’alineació del futur carrer de la Princesa; s’està acabant la zona dels “Campos Eliseos”; s’estava treballant en la font i escultures de la plaça Palau, etc.
—- A primers d’octubre es va veure un nou invent d’un carro de 2 rodes que podia portar mes pes, per un contrapès per que l’animal no tingues que aguantar tan de pes especialment a les baixades.
—- A primers d’octubre es dicten varies disposicions per a portar un registre de les criades, dons sembla que son l’origen d’alguns robatoris. Durant aquest 1.852, constaven en el registres, com a criades o minyones 8.721 noies, i 1.165 criats o majordoms.
—- Al mes d’octubre es van subhastar les obres de nous empedrats per uns 20 carrers.
—- El dia 15 d’octubre es va començar a instal·lar el telègraf elèctric a l’Ajuntament connectat a la Capitania General de Catalunya, i el 9 de novembre va començar a funcionar.
—- Ban de l’Alcaldia, de 22 d’octubre, sobre l’enduriment de les mesures contra els que adulterin el productes comestibles en quantitat o amb qualitat.
—- A finals d’octubre, el Diari de Barcelona, deia que s’havien descobert les escultures del Jardí de Medinaceli i que representaven Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica.
—- A primers de novembre, els tendals de les tendes de les Rambles es va uniformar que tots fossin iguals.
—- El dia 3 de novembre, es van començar a Barcelona a encunyar monedes de plata d’un ral. Aquest mateix mes es van començar a encunyar monedes de pesseta, de 2 rals, de 10 rals i de 100 rals.
—- Al novembre es van augmentar el nombre de faroles de gas als carrers mes concorreguts de la ciutat.
—- Al mes de novembre els carros que circulen per Barcelona de nit tenien que portar un fanal encès.
—- A primers de novembre es va subhastar les obres per a la construcció de 21 fonts de ferro colat per a diferents indrets de la ciutat, a proposta de l’Alcalde, que fossin senzilles
—- La vigilància a la nit al passeig de Gràcia, es feia per mitjà d’uns 16 soldats que cobreixen escalonadament dit passeig perquè es pugui circular amb seguretat entre Barcelona i Gràcia. Els Ajuntaments de Barcelona i Gràcia els pagaven 16 abrics perquè es poguessin abrigar a l’hivern.
—-Aquest novembre es continuava parlant de l’obertura d’un carrer de prolongació de Jaume I fins al passeig de Sant Joan en línia recta i amb la denominació del carrer de la Princesa. Aquesta obra va rebre l’ impuls de l’Alcalde Corregidor Santiago Luis Dupuy.
—- Al mes de novembre es van posar als carrers de Barcelona 4 bústies de correus als llocs mes cèntrics per a dipositar la correspondència per a enviar: Arc dels Encants, plaça de la Barceloneta, plaça Padró, i Mercat d’Isabel II (Santa Caterina).
—- A finals de novembre es va fer el trasllat dels expósitos de l’Hospital de la Santa Creu a la Casa de la Misericòrdia. Al Diari de Barcelona, hi havia les estadístiques dels expósitos dels últims 6 anys, i era esgarrifosa, dels 3778 expósitos que hi van entrar en van morir 3047, es a dir, uns 83 % de mortalitat.
—- Al desembre es van asfaltar i empedrar varis carrers de Barcelona.
—- A les Rambles al desembre es van plantar uns 100 arbres que hi faltaven i també es va fer la subhasta per a l’adquisició de 23 gerros d’adorn amb 21 pedestals de suport també per a la Rambla.
—- En la Sessió Municipal del 17 de desembre, es va debatre, i en la Sessió del 23 del mateix mes es va acordar obsequiar amb l’estrena o “aguinaldo” a tots els treballadors municipals, aquest any amb mes raó pel treball extra de la recollida de la calderilla catalana, però fent 3 distincions, així: 50 % del sou mensual a diferents tipus de funcionaris, entre ells a varis Porters, al Comandant i als 4 Caporals de la Guàrdia Municipal; 20 % del sou mensual també a diferent personal, entre ells a varis Porters, als Guàrdies Municipal (aquí deia 29 Guàrdies Municipals, en realitat només eren 20, però n’hi havia 9 agregats o camuflats de l’antic Cos del Resguard que fou dissol l’any anterior), i tot el personal dels Guarda passeig; 25 rals a cadascun del 49 Serenos per haver repartit paperetes; i 80 rals als quatre Porters de Maça per la neteja de la llotja del Teatre. Despesa total dels “aguinaldos” fou de 24.000 rals.
—- Ban de l’Alcaldia, de 27 de desembre, sobre la prohibició de la circulació de cotxe i carruatges pels carrers Boqueria i del Call.
—- A finals d’aquest any hi havia a Barcelona a prop de 30 teatres.
—- Aquest any el municipi de Gràcia, va construir i estrenar el nou edifici de l’Ajuntament a la plaça del Sol, avui nomenada plaça de Rius i Taulet.
—- En començar aquest any 1.852, al municipi de Barcelona, hi havia matriculats 7.618 vehicles; distribuïts de la forma següent: carros 5.425 (1.076 a dins les muralles i 4.349 a les afores); tartanes 345 (48 a dins les muralles i 297 a les afores); cotxes, òmnibus, calesses de lloguer 193 (112 dins les muralles, i 81 a les afores); carruatges de luxe 105; i carretons de mà 1.550; total com s’ha dit: 7.618 vehicles.
—- Aquest any al terme municipal de Barcelona, hi va haver 5.142 naixements (2.624 nens i 2.518 nenes); es varen celebrar 1.344 matrimonis; i es varen produir 5.248 defuncions.
—- A Barcelona, només dins les muralles, hi havia 5.875 cases; així 1.572 al Districte 1er, 1.456 al Districte 2on, 1.162 al Districte 3er, i 1.685 al Districte 4art. Durant aquest any 1.852, l’Ajuntament va concedir 81 permisos d’obres per a la construcció de cases.

Cossos vigilància i seguretat estatals i territorials.-

Cos del Sometent Armat de Catalunya.-
—- Els membres d’aquest Cos varen fer aquest any un nombre considerable de serveis, així quan es produïa una alarma en els diferents pobles de Catalunya, es tocava a Sometent, i sortien armats en la persecució del presumptes lladres, persecució a la que en seguida s’hi afegien els membres dels Cossos de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, i forces militars de la zona en qüestió, però sense activitat a la ciutat de Barcelona .

Cos dels Mossos d’Esquadra.-
—- Poques variacions en aquest Cos, continuava com a Comandant Cap el General de Brigada, Josep Vivé Gispert, mateixa organització, plantilla, uniformitat, etc. Aquest any molta menys activitat, sense les habituals accions de guerra amb l’Exèrcit, en la persecució de facciosos, trabucaires, i mes centrades en els delictes i faltes comuns.
—- Referent als serveis en varen fer varis de meritoris, però aquí només posarem els resultats finals de cada Esquadra durant l’any 1.852, que foren els següents:
Esquadra de Pla de Cabra, 27 detencions; Riudoms, 38; Mora d’Ebre, 20; Seu d’Urgell, 24; Pobla de Segur, 30; Torres de Segre, 73; Santa Colona de Farnés, 107; Sant Celoni, 52; Peralada, 88; Moià, 34; Torelló, 45; Arbós del Penedès, 35; Solsona, 50; i Esquadra de Barcelona, 56 detencions.
Total 679 detinguts, sense comptabilitzar 19 individus que resultaren morts en afrontaments amb membres de les diferents Esquadres.

Cos de Carrabiners.-
—- Reial Decret del Ministeri de Governació, de 6 de gener, sobre el Cos de Carrabiners.
— El Cap del Cos de Carrabiners del Regne a la província de Barcelona, fou el Coronel Salvador Villalonga i la Prefectura estava a la Barceloneta.
—- Reial Decret del Ministeri d’Hisenda, de 13 d’agost, sobre els premis per aprehensions destinades al Cos de Carrabiners del Regne.
—- A primers d’octubre es va convocar un examen per a cobrir places vacants de Carrabiners a la província de Barcelona.
—- El 27 de novembre, va cessar l’Inspector, Tinent General del Cos de Carrabiners del Regne, Modesto Latorre; i el dia 8 de desembre, el Govern va nomenar Inspector del Cos de Carrabiners, el Tinent General Anselmo Blaser.

Cos del Salvaguardes.- (des del 25 de febrer, Cos de Vigilància).-
—- Aquest Cos, que ja havia tingut varies denominacions en la seva història, des del 8 de gener de l’any 1.824; així: “Policia”, “Cos de Protecció i Seguretat Pública”, i darrerament “Cos de Salvaguardes”, i ara pel Reial Ordre del Ministeri de la Governació, de 25 de febrer de 1.852, passava a anomenar-se “Cos de Vigilància”, i els seus membres en lloc de Salvaguardes, passaven a anomenar-se Vigilants, i amb efectes per a tot l’Estat.
—- Aquest Cos, ara anomenat Cos de Vigilància, depenia del Governador Civil de la Província, que fou Ventura Díaz fins el 14 d’agost; des d’aquesta data Jaume Ventura Bofill (accidental); des del 6 de setembre Martín de Foronda y Viedna i fins el 28 de desembre en que fou cessat, tornant a ocupar el càrrec accidentalment Jaume Ventura Bofill, fins el 31 de desembre.
—- A Barcelona Ciutat, hi havia casernes als quatre Districtes, i a cadascun hi havia 1 Comissari, 3 o 4 Zeladors, 1 o 2 escrivents, i uns 10 Salvaguardes, ara Vigilants.
Districte 1er.- Comissari, Rafael Bronchal; 4 Zeladors; 1 Escrivent; i 11 Vigilants.
Districte 2on.- Comissari, Salvador Cornet; 3 Zeladors; 1 Escrivent; i 11 Vigilants.
Districte 3er.- Comissari, Francisco Comas; 4 Zeladors; 1 Escrivent; i 11 Vigilants.
Districte 4art.- Comissari, el mateix Francisco Comas; 4 Zeladors; 1 Escrivent; i 12 Vigilants.
Nota: S’ometen els noms dels Zeladors, Escrivents, i Vigilants (total 67 membres).

Ronda Especial de Vigilància.-
—- Coneguda com la Ronda de Capa, o vulgarment “la Ronda d’en Tarrés”,  Comissari, Ramon Serra Monclús; Caporal, Jeroni Tarrés; Sots caporals, Antonio Garreta, Francisco Muniani, i Ramon Vendrell; Individus, José Campás, José Abante, Francisco Duran, Juan Serra, José Álvarez, José Casas, Andrés Sánchez, José Castells, José Vernís, Ramon Torrebadella, Mateo de los Angeles, Jaime Calzada, Ildefonso Alarcon, José Sanon, Ignacio Bonsoms, Antonio Riera, Joaquín Tarrés, Pedro Vilaplana, Teodoro Orive, José Roca, José Capellera, Royo Brun, Jaime Lligats, José Font, Juan Redondo, i Juan Claret.
—- Aquí si he considerat posar la llista del personal d’aquesta famosa Brigada policial, que va aconseguir els millors èxits policials a Barcelona en tota la seva història, i al mateix temps, o temps després, la mes odiada de la seva història, i protagonista de milers d’articles periodístics, obres teatrals, llibres, etc., inclòs avui, després de mes de 170 anys, es continua recordant, no pels èxits, sinó per l’homicidi del periodista Francesc de Paula Coello, i per la presumpta corrupció policial i política.
—- Una altra consideració, en els dos llistats, hi havia, varis noms, que abans o després, també van figurar en la Guàrdia Municipal i d’altres cossos de vigilància.
—- A primers de gener, el Comissari Ramon Serra Monclús va descobrir dues fabriques de moneda falsa als carrers Semoleras i Cuc i també el robatori en un pis i detenció els autors al dia següent de comès el delicte.
—- A principis de març, el comissari Ramon Serra Monclús, va descobrir un altra fabrica de moneda falsa al carrer Picalqués i detenir els autors.
—- El dia 29 de març, el Sots caporal de la Ronda de Vigilància Especial, Ramon Vendrell, va descobrir una fàbrica de moneda falsa al carrer Sant Jeroni núm. 41, als soterrani d’una lleteria.
—- El governador Civil, en data 11 de juny, va convocar un examen per al dia 19 de juny en l’antiga Gefatura Política, per a cobrir 22 places d’Individus vacants del Cos de Vigilants, 1 plaça de Caporal, i 2 places de Zelador.
—- El dia 18 de juny, el Comissari Ramon Serra Monclús va dirigir una batuda a Barcelona, detenint nombroses prostitutes, ganduls, mendicants, esguerrats, menors desemparats, etc.
—- El dia 25 de juny, es va porta a terme la reorganització del Cos de Vigilància a la ciutat de Barcelona, quedant de la següent forma: Van cessar els tres Comissaris que hi havia: Rafel Bronchal, Salvador Cornet, i Francesc Comas; es va nomenar: Inspector de 1ª a Ramon Serra Monclús, que es va fer càrrec del 1er districte (antics 1er i 4r); Inspector de 2ª a José Maria Martí, que es va fer càrrec del 2on districte (antics 2on i 3er); i Comissionat Especial a Pau Maçanet. Tots 3 comandaments tenien la seu a l’antiga Gefatura Política de Rambles núm. 22. Aquesta nova organització a Barcelona va començar el dia 25 de juliol.
—- El dia 27 de juliol, entre les 9 i les 11 hores de la nit, va ésser assaltada una casa de camp a Sant Fructuoso de Bages per una quadrilla de malfactors els quals van torturar i cremar el marit fins a la mort davant de la seva dona, tots 12 assaltants van ésser detinguts, entre els quals hi havia un fill del matrimoni. El Consell de Guerra va dictar pena de mort per a 3 dels acusats, i es va executar a garrot vil a fora de la Porta de Sant Antoni, el dia 25 d’octubre a les 10 hores del matí, acte al que va assistir molt públic.
—- El dia 15 de setembre, hi va haver una altra modificació en aquest Cos, així es van centralitzar en l’antiga Gefatura Política de les Rambles núm. 22, les dues Oficines següents : Oficina d’Inspecció de Seguretat Pública, i l’Oficina d’Expedició de Passaports. Aquest edifici de la Rambla núm. 22, havia estat abans un convent, després la seu de la Gefatura Política, mes endavant seu del cos de la Policia Governativa, en els seus diferents noms, després caserna de la Guàrdia Civil, Caserna de la Policia Armada, i des de la dècada dels anys 1.980, caserna de la Guàrdia Urbana del Districte 1er, de Ciutat Vella.
—- El dia 1 d’octubre va arribar a Barcelona el nomenat nou Comissari Especial de Vigilància de Barcelona, Mariano Capdepont.
—- El dia 15 d’octubre, el comissari Ramon Serra Monclús va ésser suspès pel Governador i el va substituir el comissari Mariano Capdepont. El Comissari Ramon Serra Monclús va ingressar a la presó amb 5 persones mes, sense que els diaris en diguessin els motius.
—- El dia 30 de novembre, el Governador Civil, va separar del càrrec a quatre Agents del Cos de Vigilància pel vici de l’embriaguesa.

Cos de la Guàrdia Civil.-
—- La Comandància del 2on Terç, corresponent al territori de Catalunya, la continuava exercint tot aquest any el Coronel Luis María Serrano.
—- Reial Decret del Ministeri de Governació, de 2 d’agost de 1.852, aprovant el nou Reglament del Servei del Cos de la Guàrdia Civil.
—- A les 6 del matí del dia 7 de juny, a Ordís va ésser detingut per la Guàrdia Civil el cap carlista i ex cap de Trabucaires, Baldiri Cargol o Cargol de Crespià. El dia 10 del mateix mes van detenir al seu germà, Andreu Cargol, per encobridor.
—- El dia 2 de juliol, un pres es va escapolir quant era conduït per un Guàrdia Civil als carrers de Barcelona, i a final d’any a aquest Guàrdia Civil se li va fer un Consell de Guerra.
—- Durant aquest any 1.852, el Cos de la Guàrdia Civil, va realitzar en el conjunt de tot l’Estat, els serveis següents: Detencions 37.289 persones, 13.376 ho foren per delictes, i 23.913 per faltes; Auxilis 338, dels quals 161 ho foren per incendis, i 177 ho foren per auxilis varis; i Agents morts i ferits en acte de servei, dels quals 6 Guàrdies resultaren morts, i 19 Guàrdies ferits en els dos casos produïts en acte de servei.

Cossos de vigilància i seguretat municipals.-

Cos de la Guàrdia Municipal.-
—- En el pla polític el Cap del Cos continuava sen l’Alcalde Corregidor, que aquest any fou Santiago Luis Dupuy, i el Cap immediat del Cos, continuava essent el Comandant Josep Planellas Simon, la plantilla fou de 1 Comandant, 4 Caporals, 20 Guàrdies Municipals diürns, i 50 Guàrdies Municipals o Vigilants Nocturns (Serenos), i la denominació Guàrdia Municipal.
—- En quant als serveis de vigilància i seguretat municipals, i concretament els dos cossos de Guàrdia Municipal i Serenos, la reforma ja estava prevista molt abans, degut a les crítiques que aquests cossos havien generat per no arribar a les expectatives esperades pels barcelonins d’aquests dos col·lectius, si bé es ben cert que l’última empenta d’aquesta reforma si que cal atribuir-la totalment al Corregidor Santiago Luis Dupuy, portada a terme des de la presa de possessió del càrrec, el 10 de desembre de 1.851, fins l’aprovació del Reglament en data 2 de gener de 1.852.

Reglament del Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona, de 2 de gener de 1.852.-
—- Aquest Reglament era molt innovador doncs unificava aquests dos Cossos: Guàrdia Municipal i Serenos, en un sol Cos denominat genèricament Guàrdia Municipal, també era la primera vegada que es parlava de la  descentralització de la Guàrdia Municipal i Serenos en els 4 Districtes en que estava dividida la Ciutat, i, així mateix, els primers ascensos dins del mateix Cos, en ascendir a Caporals, 4 Individus del propi Cos, cosa que es portaria a terme 3 mesos després d’aprovat dit Reglament.
—- Per tant la denominació de Serenos quedava anul·lada i en el seu lloc apareixia la nova denominació de Guàrdies Municipals o Vigilants Nocturns, però això fou només oficialment, doncs la ciutadania va continuar amb el nom de Serenos, difícil d’anul·lar degut a l’ implantació i relació amb els veïns, dels que rebien la remuneració, des de feia prop de 70 anys.
—- La plantilla de la Guàrdia Municipal diürna fou d’un Comandant Cap, Josep Planellas Simón, i 20 Guàrdies Municipals diürns; i 50 Vigilants Nocturns en l’horari nocturn; a aquestes 2 plantilles s’havien d’afegir els 4 Caporals, un per cada Districte, el qual seria el responsable immediat tant del servei diürn, com del servei nocturn, aquests 4 caporals foren nomenats en dates d’u de març i del d’u d’abril, la renumeració del servei diürn a càrrec dels Pressupostos municipals, i la del servei nocturn, a càrrec dels veïns.
—- El dilluns, dia 9 de febrer, a les 12’00 hores, varen ser citats a la Secretaria de l’Ajuntament 15 individus, la meitat, mes o menys, de la Guàrdia Municipal, i la resta paisans, però relacionats amb d’altres Cossos de Vigilància i Seguretat, probablement relacionat amb la selecció dels futurs Caporals de la Guàrdia, així: Francisco Caballé, Mariano Martín, José María Sampayó, Juan Nescar, Luis Tosas, Alejandro Giménez Hernández, José Prats, Mariano Egea, Cayetano Peña, Julian Cabrerizo, Francisco Martínez, Antonio Basora Ódena, Lorenzo Aparicio, Tomás Ruiz, i Blas Pérez Gómez.
—- El dia 23 de febrer, es va obrir a l’Ajuntament una subscripció per a construir un Hospital a Madrid, a la que van participar amb aportacions voluntàries la majoria de treballadors municipals, també tots els membres de la Guàrdia Municipal, en lliurar cadascun 8 rals del seu sou per a la construcció de l’Hospital de la Princesa a Madrid.

Dades professionals d’aquests primers Guàrdies Municipals

—- Gairebé amb 10 anys de rodatge, per la Guàrdia Municipal, en sentit específic, ja hi havien passat prop de 80 homes, inclosos els Sots caporals de l’etapa anterior al 1.843, i encara que la xifra reial del personal de plantilla estava estabilitzat fins aquest any 1.852 amb 20 Individus com a màxim, ja potser sigui hora de que comencen a parlar d’aquests primers homes que van servir en dita Guàrdia, així com les jornades de treball, uniformes, sous, les seves problemàtiques, etc.,
—- En aquest capítol tractarem de les persones que durant aquest any, van servir en la Guàrdia Municipal, dels anteriors ja s’ha parlat d’alguns, fent una petita ressenya de la seva vida professional passada, present i futura, i dels altres conceptes ja en parlarem després en parlar del nou Reglament de la Guàrdia Municipal aprovat el dia 2 de gener d’aquest any 1.852.
—- En començar aquest any, la plantilla estava composta, pel Comandant Cap Josep Planellas Simon, i per 20 Individus, que per ordre d’antiguitat foren: Antonio Bàssora Òdena, Manuel Balart Mainé, Marcelino Pastrana Francisco, Ramon Blanco, Tomàs Ruiz, Antonio Grau Clá, José Calinya, Antonio Osorio Rovira, Pedro Cadena, José Martín Conejos, Cristóbal Casner, Pedro Bardí, Antonio Guardiola Ramon, Francesc Torrents, Blas Pérez Gómez, Bartolome Piera Rius, Antonio Giménez, Eugenio Prieto, Juan Ripoll Pisa, i Agustín Escoda Simó. En dates 1 de març i 1 d’abril d’aquest any va ésser ascendits a Caporals de Districte, amb comandament sobre els Guàrdies Municipals en l’horari diürn, i sobre els Vigilants Nocturns, coneguts popularment com “Serenos”, en l’horari nocturn : Tomás Ruiz, Pedro Cadena, José Martín Conejos, i Blas Pérez Gómez.

Josep Planellas Simon (veure Galeria 0083 No publicat)
—- Josep Planellas Simón va néixer al aleshores barri de Gràcia a l‘any 1.790.
—- Fou nomenat per primera vegada Comandant de la Guàrdia Municipal en data de 7 de desembre de 1.843, abans havia estat Oficial de la Milícia Nacional al barri de Gràcia, on sembla que havia viscut i era veí, i va exercir aquest càrrec fins el dia 27 de desembre de l’any 1.854. En el nomenament constava com a Cap del Rondí Municipal.
—- Amb data de 2 d’agost de 1.856 fou nomenat per segona vegada Comandant Cap de la Guàrdia Municipal càrrec que ocupà fins el dia 9 d’octubre de 1.868.
—- El dia 9 de gener de 1.870, es va produir la seva defunció a Barcelona, tenia 80 anys d’edat.

 Antoni Basora Òdena (veure Galeria 0011 No publicat)
—- Antoni Basora Ódena, sembla que podria ésser considerat l’Individu mes antic del Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona, doncs durant molts anys va ostentar el núm. 1 de dita Guàrdia, cosa però que poder també va afavorí l’ordre alfabètic del seu cognom. Els mes antics, que varen patrullar el primer dia al carrer, i també es podrien considerar els organitzadors del Cos, foren els Sots caporals de Serenos José Castino Seriñena, ajudat pel, també Sots caporal de Serenos, José Bosch.
—- Basora va néixer l’any 1.807, i va ingressar en el Cos de la Guàrdia Municipal el dia 24 de gener de 1.844.
—- En data 27 de juny del mateix any 1.844 va passar al Rondin on al cap d’un temps va retornar a la Guàrdia Municipal, on va estar fins el dia 17 de març de 1.855, data en que en la nova reestructuració fallida de la nova Guàrdia Cívica, va passar un altra vegada a la Segona Secció, es a dir al Rondin Municipal, fins el 2 d’agost de 1.856. En la data anterior va passar novament a la Primera Secció, on va ésser ascendit a Guàrdia de Primera el dia 23 de març de 1.868.
—- Amb motiu de la dissolució del Cos, va ésser baixa en el mateix el dia 4 de juny de 1.871, però va tornar a ésser nomenat Individu el mateix dia, es a dir va deixar d’ésser Guàrdia de Primera. Va continuar de Guàrdia fins el dia 28 d’agost d’aquell mateix any, en que va tornar a ascendir a Guàrdia de Primera.
—- Però per la nova reorganització del Cos, de nou el 30 de març de 1.876, i en desaparèixer la figura de Guàrdia de Primera, va tornar a quedar com a Guàrdia, però amb la menció especial per a ell, i uns pocs mes, de que podien continuar fent ús del distintiu, però sense compensació econòmica.
—- El dia 22 de març de 1.879, es va produir la seva defunció, tenia 73 anys d’edat.

Manel Balart Mariné (veure Galeria 0972 No publicat)
—- Manel Balart va néixer l’any 1815, i va ingressar en el Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona el dia 24 de gener de 1.844, fou per tant un del grup dels Guàrdies pioners, i per raó del seu cognom un dels primers de la llista.
—- En data 27 de juny de 1.844, i amb motiu del Pla d’Economies d’aquell any, va deixar el Cos i va passar a prestar servei al Rondin Municipal, retornant al cap d’un temps de nou a la Guàrdia Municipal, on estava en aquest any 1.852. Amb motiu de la reorganització del Cos del març de 1.855, va tornar a passar a prestar servei al Cos del Rondin Municipal.
—- Estant en el Rondin en servei actiu, el dia 4 de maig de l’any 1.856 va morir per malaltia, a l’edat de 41 anys.

Marcel·lí Pastrana Francisco (veure Galeria 0031 No publicat)
—- Marcel·li Pastrana va néixer l’any 1.816, i va ingressar en la Guàrdia Municipal el 24 de gener de 1.844, i amb motiu de la reducció d’efectius per motius d’economia, va passar al Rondin el dia 27 de juny d’aquest mateix any 1.844, per retornar temps després de nou a la Primera Secció de la Guàrdia Municipal, on va ésser acomiadat per motius disciplinaris el 15 de desembre de 1.865. Fins a aquesta data, aquest Agent havia ostentat els primers números de l’Escalafó, e inclòs varies vegades el número 1.
—- Va reingressar al Cos el dia 20 de desembre de 1.868, ara ja amb el número 74, essent ascendit al cap de poc temps a Guàrdia de Primera.
—- En la dissolució del Cos del 4 de juny de 1.871, va cessar com a Guàrdia de Primera, i va tornar a ésser nomenat el 28 d’agost d’aquell mateix any, però ara com a Individu. Va tornar a patir una altra sanció d’una setmana a l’agost de 1.874, i va continuar, fins l’últim dia de desembre de l’any 1.879, en que va morir, per malaltia, estant en situació de servei actiu.
—- Així acabava als 63 anys la trajectòria d’un dels pioners del Cos, una vida marcada per les desgràcies, la misèria i l’alcoholisme, com no podia ésser d’un altra manera, en veure morir a poc a poc tots els seus 11 fills, i a la seva dona, i morir en la mes pura indigència, amb total falta de lo mes indispensable per a viure dignament, com aliments, vestits, medicines, etc. (en un escrit deia tots els 11 fills morts, però no fou així, doncs varis fills eren vius).

Ramon Blanco (No publicat)
—- Ramon Blanco va ingressar com a Individu en el Cos de la Guàrdia Municipal de Infanteria el 24 de gener de 1.844 fins el 27 de juny del mateix any que va passar al Rondin Municipal.
—- Al cap de poc temps va retornar a la 1ª Secció on va estar fins l’any 1.853, any en que va deixar definitivament la Guàrdia Municipal.

Tomás Ruiz ¿Barrels? (veure Galeria 0119 No publicat)
—-Tomás Ruiz va néixer l’any 1.816, va ingressar a la Guàrdia Municipal de Barcelona el dia 26 de gener de 1.844, es a dir un dels Individus mes antics del Cos, i fins el 27 de juny del mateix any que va passar a la 2ª Secció, es a dir, al Rondin Municipal, retornant al poc temps a la 1ª Secció.
—-Va prestar servei en aquesta 1ª Secció com a Individu fins el dia 1 de maig d’aquest any 1.852 en que va ésser ascendit a Caporal de la pròpia Guàrdia Municipal. Aquest càrrec el va exercir fins el 27 de març de 1.856, data en que va passar un altra vegada a la Segona Secció, però com a Individu del Rondin Municipal.
—- En data de 24 de setembre de 1.856 va ésser ascendit a Sots caporal del Rondin, càrrec que va exercir fins el dia 4 de novembre de 1.856. En aquesta data, i amb ocasió de la creació de la Guàrdia Municipal de Cavalleria, va ésser nomenat el primer Sots caporal de dita Guàrdia Municipal de Cavalleria.
—- El dia 24 d’octubre de 1.862, va ésser nomenat Caporal Interí, i a principis de l’any següent de 1.863 Caporal fix, de la mateixa Cavalleria.
—- A l’any següent 1.864 va ésser destinat com a Caporal d’Infanteria al barri de la Barceloneta fins el dia 24 de gener de 1.865, i que en el moment de passar llista al començar el servei, va caure al terra de manera fulminant, resultant mort en acte de servei.

Antoni Grau Clá (veure Galeria 0098 No publicat)
—- Antoni Grau va néixer l’any 1.811 i va ingressar  al Cos de la Guàrdia Municipal el dia 27 d’agost de 1.846, i va prestar servei fins al 31 de març de l’any 1.855, dates en que s’estava reorganitzant el nou Cos de Guàrdies Cívics que havia de substituir a la Guàrdia Municipal, però que al final va quedar només en un projecte, seguint amb el nom antic, i amb les dues Seccions, la primera que era la de Guàrdia Municipal, pròpiament dita, i la segona que corresponia al Rondin Municipal, amb considerables intercanvis de personal entre les mateixes i amb el mateix Comandant Cap; per tant en aquesta data, de 31 de març, va passar al Rondin fins el dia 5 d’agost de 1.856.
—- El dia 5 d’agost de 1.856 va ingressar novament en el Cos de la Guàrdia Municipal i fins a dia 14 d’agost de 1.864 que va morir en acte de servei a conseqüència de les ferides sofertes en els incidents ocorreguts a la plaça de toros de la Barceloneta un temps abans i que també va patir ferides un altre Individu Cos.
—- Antoni Grau sembla que es podria considerar com el primer Agent de la Guàrdia Municipal de Barcelona que va morir com a conseqüència de les ferides produïdes en acte de servei.
—- El “Diario de Barcelona” d’aquelles dates publicava la noticia de la gran concurrència de Guàrdies Municipals a l’enterrament del que deia era un dels Guàrdies mes antics del Cos sense dir res de les causes que li van originar la mort temps després.

Josep Calinya (No publicat)
—- Aquest Agent es un dels mes antics del Cos, i si Antoni Basora va ostentar el núm. 1, en Josep Calinya, va tenir durant un temps el núm. 2.
—- Va néixer l’any 1.808, i sembla que va ingressar al Cos el dia 13 de setembre de 1.846, exercint com a Guàrdia Municipal d’Infanteria fins el dia 17 de març de l’any 1.855. En aquesta data, amb motiu de la reorganització frustrada de la Guàrdia Cívica de l’any 1.855, aquest Agent va ésser destinat a la Segona Secció, es a dir al Rondin Municipal, ocupant aquest càrrec fins el dia 2 d’agost de 1.856, en que novament va a passar a la Primera Secció. Novament, des d’aquesta data, Guàrdia Municipal, fins el dia 1 d’abril de 1.868, en que va ésser ascendit a Guàrdia de Primera.
—-Va ocupar aquest últim càrrec pocs mesos, doncs el dia 1 de setembre d’aquest mateix any 1.868 deixava definitivament el Cos de la Guàrdia Municipal.

Antoni Osorio Rovira (veure Galeria 0300 No publicat)
—- Antoni Osorio va néixer el 13 de juny de l’any 1.801 i va ingressar com a Individu en el Cos de la Guàrdia Municipal el dia 21 de setembre de 1.846, càrrec que va exercir fins el 17 de març de 1.855 en que amb motiu de la reorganització del Cos va ésser destinat en el Rondin Municipal. Pocs mesos després, concretament el dia 4 d’agost, va retornar a la Guàrdia Municipal.
—- Després de 10 anys de servei, el dia 6 de desembre de 1.865 va ésser “ascendit” al càrrec de Porter de Vara.
—- Com a Porter de Vara va exercir fins el 12 d’agost de 1.869, data en que va ésser baixa en aquest Cos de Porters. Ja molt gran i amb 69 anys d’edat, en data 5 d’agost de 1.870 va tornar a reingressar com a Porter de Vara, càrrec que va exercir fins el 7 de gener de l’any 1.875, en que es va produir la seva defunció.

Pere Cadena (veure Galeria 0091 No publicat)
—- Pere Cadena va néixer l’any 1.812, va ingressar com a Individu, al Cos de la Guàrdia Municipal d’Infanteria, el dia 8 de gener de 1.848, exercint aquest càrrec fins el dia 1 d’abril d’aquest any 1.852 en que fou ascendit a Caporal.
—- El càrrec de Caporal el va exercir fins el 27 de desembre de 1.854, data en que per motiu de la dimissió del Comandant Josep Planellas Simón, va ocupar per primera vegada  la Comandància accidental del Cos, concretament fins el dia 14 de març de 1.855, data en que es va a tornar a cobrir de forma fixa amb el nomenament com a Comandant Cap del Cos, de Josep María Cuello.
—- Des d’aquesta data va a tornar a ocupar el càrrec de Caporal fins el dia 24 d’agost del mateix any 1.855, en que fou suspès del càrrec i sou.
—- En aquesta última data es va produir la separació del càrrec del Cap del Cos Josep Maria Cuello i dels Caporals Pere Cadena de la Guàrdia Municipal i Zoilo Font del Rondin Municipal, amb motiu d’un cas de probable corrupció, en passar un carro carregat de cansalada pel forat de Ferlandina i que fou interceptat pels Individus del Rondin Municipal Ramon Viusà i Vicens Garriga, que foren immediatament destituïts pel Comandant Cuello que va anar al lloc.
—- Els Agents citats van declarar que no van fer cas de les indicacions dels comandaments Cuello i Cadena que moments abans havien estat al lloc i els havien dit, mes o menys, que fessin la vista grossa.
—- Es va obrir un expedient disciplinari amb unes 50 declaracions aproximadament, “sin levantar mano”, amb la conclusió el dia 20 d’octubre i amb l’acord municipal de destitució del Comandant Josep Maria Cuello i Caporal Zoilo Font, i amb l’aixecament de la suspensió del Caporal Pere Cadena. 
—- Per tant el dia 20 d’octubre del mateix any 1.855, va tornar a ocupar per segona vegada la Comandància accidental del Cos al substituir al que també la ocupava accidentalment, el Caporal Primera Francesc Casanovas, i va ocupar el càrrec de Cap fins el dia 5 de desembre d’aquell mateix any 1.855, data en que va ésser nomenat un nou Cap, Josep Boix i Galí.
—- Des del dia 5 de desembre va tornar a exercir de Caporal.
—- El dia 15 d’abril de 1.856, va tornar a ocupar per tercera vegada la Comandància accidental del Cos, rellevant al que també l’exercia de forma accidental, el Caporal Ramon Fransech, desenvolupant aquest càrrec de Cap fins el dia 29 de juliol del mateix any 1.856, en que va tornar a ocupar la Prefectura el Comandant Josep Planellas Simón.
—- Després d’aquesta ultima data va tornar a exercir de Caporal, essent ascendit mes tard a Caporal Primera.
—- El dia 31 de març de 1.867 va deixar el Cos de la Guàrdia Municipal;
—- El 24 d’octubre de 1.871 es va produir la seva defunció.

Josep Martín Conejos (veure Galeria 0108 No publicat)
—- Josep Martín va néixer l’any 1.818 i va ingressar en el Cos de la Guàrdia Municipal d’Infanteria el 17 de gener de 1.848, càrrec que va exercir fins el dia 1 d’abril d’aquest any 1.852 en que va ésser ascendit a Caporal.
—-Aquest ascens dels 4 Caporals: Tomàs Ruiz, Blas Pérez Gómez, Pere Cadena i Josep Martin Conejos fou el primer ascens d’Individus del propi Cos a Caporals, si bé, i com gairebé tots procedien de l’Exèrcit o d’altres Cossos de Seguretat, els ascendits ja havien estat llicenciats de l’Exèrcit com a Sergents o Caporals, càrrecs en que també havien estat llicenciats la majoria de membres del Cos, però, no obstant, la Guàrdia Municipal, era de naturalesa civil.
—-Com a Caporal va exercir fins el 31 de març de 1.855, en que va passar al Cos del Rondin Municipal, però com a Individu. Va exercir com a Individu del Resguard fins el dia 24 de setembre de 1.856 en que va tornar a ascendir, un altra vegada, dins el propi Cos, a Caporal però ara del Rondin Municipal.
—- En data 4 de novembre de 1.856, l’Ajuntament en crear la Guàrdia a Cavall, el va nomenar el primer Caporal i per tant Cap d’aquesta Guàrdia Municipal de Cavalleria.
—- En data 10 de maig de 1.864 va ésser ascendit a Caporal Primera de la mateixa Cavalleria.
—- Amb motiu de la dissolució del Cos de la Guàrdia Municipal del 4 de juny de 1.871, i la nova creació al mateix dia, va continuar amb el mateix càrrec i al mateix destí.
—- Va continuar com a Caporal Primer, i per tant responsable de la dita Secció de Cavalleria, fins el dia 1 de juliol de l’any 1.876, en que va ésser baixa definitiva en la Guàrdia Municipal i va passar a ocupar un lloc de treball com a Guarda d’un magatzem de l’Ajuntament.
—- Poc temps després, el 16 de novembre del mateix any 1.876, es va produir la seva defunció, tenia 64 anys.

Cristóbal Casner (No publicat)
—- Cristóbal Casner va néixer l’any 1.821 i va ingressar en la Guàrdia Municipal com a Individu el 20 de gener de 1.848.
—- Va exercir com a Guàrdia Municipal fins 31 de març de 1.855 en que per reorganització de la Guàrdia Municipal va ésser destinat al Rondin Municipal, destí del qual sembla que fou baixa a finals d’aquell mateix any 1.855.

Pere Bardí (No publicat)
—- Pere Bardí va néixer l’any 1.799 i va ingressar en la Guàrdia Municipal de Barcelona com a Individu el 3 de febrer de 1.848.
—- Va exercir com a Guàrdia fins el 17 de març de 1.855, en que va ésser destinat al Rondin Municipal.
—- El mateix any, concretament, el 7 de desembre de 1.855 va passar al Cos de Guarda passeig Municipal, exercint aquest càrrec mes de 20 anys, deixant d’aparèixer en els llistats municipals cap a l’any 1.875.

Antoni Guardiola Ramon (veure Galeria 1203 publicat)
—- Antoni Guardiola va néixer a Tàrrega (Lleida), a l’any 1.806, i va ingressar com a Individu al Cos de la Guàrdia Municipal d’Infanteria en data de 8 de febrer de 1.848, fins el 17 de març de 1.855 en que amb ocasió de la reorganització de la Guàrdia Municipal a Guàrdia Cívica de nova creació, projecte que no s’arribà a consolidar, va causar baixa en la Primera Secció i va ingressar en la Segona, es a dir, el Rondin Municipal.
—- Des d’aquesta data i fins al 2 d’agost de 1.856, va prestar servei en el Rondin Municipal.
—- En data de 2 d’agost de 1.856 va tornar a passar a la Primera Secció, i fins el dia 4 de març de 1.857 en que va tornar al Rondin. Des d’aquesta data i fins al 17 de febrer de 1.860, va prestar servei en el Rondin Municipal. En aquesta última data va tornar, per tercera i última vegada, a ingressar en la Primera Secció, es a dir en la Guàrdia Municipal pròpiament dita.
—- El dia 4 de gener de 1.863, va morir a Barcelona, després d’una llarga malaltia, tenia 56 anys, i estava en servei actiu.

Francesc Torrents (No publicat)
—- Francesc Torrents va néixer l’any 1.819 i va ingressar com a Individu en el Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona el 13 de març de 1.848.
—- Des d’aquesta data va exercir el càrrec de Guàrdia Municipal fins el dia 28 de febrer de 1.857 en que va ésser baixa en la Guàrdia Municipal.

Blas Pérez Gómez (veure Galeria 0943 No publicat)
—- Blas Pérez Gómez, va néixer l’any 1.823 i va ingressar en el Cos del Rondin Municipal de Barcelona el 23 d’octubre de 1.848. El mateix any, concretament el 21 de novembre, va passar a la Guàrdia Municipal, exercint aquest càrrec fins el dia 1 de març d’aquest 1.852.
—- En aquesta data va ésser ascendit a Caporal, essent un dels 4 primers Individus que foren ascendits a Caporals dins del propi Cos.
—- Va exercir el càrrec de Caporal fins el 30 de juny de l’any 1.855, en que va causar baixa de la Guàrdia Municipal a petició pròpia, i sembla que el 18 de desembre de 1.894, es va produir la seva defunció.

Bartolomé Piera Rius (veure Galeria 0034 publicat)
—- Bartolomé Piera Rius, va néixer l’any 1.806, i va ingressar al Cos de la Guàrdia Municipal d’Infanteria el dia 27 de gener de 1.849, on va servir com Individu fins el 10 de maig de 1.854, data en que va deixar el Cos per anar a cobrir una plaça de Caporal de la Ronda dels Drets de Portes fins el 15 de juny de l’any següent 1.855.
—-Amb data de 15 de juny de 1.855 va passar a Caporal del Rondin, es a dir a la Secció Segona de la Guàrdia Municipal, i amb data 21 d’agost del mateix any a Caporal del Contra Registre, també del Rondin, fins al 27 de setembre de 1.856, data en que va passar a la Secció Primera, ocupant aquest càrrec de Caporal de la Guàrdia Municipal d’Infanteria fins el 15 de maig de 1.863, en que va causar baixa en el Cos, però no en l’Ajuntament, doncs va ésser “ascendit”, en aquesta data, al privilegiat càrrec de Porter de Vara.
—- Exercint aquest últim càrrec li va arribar la mort el dia 5 d’octubre de 1.870, en morir en acte de servei a conseqüència del contagi durant l’epidèmia de la febre groga que aquell any va patir Barcelona.
—- En aquesta epidèmia, de la febre groga, varen morir uns 20 membres de la Guàrdia Municipal, i d’altres cossos de vigilància municipal (Serenos, Rondins, etc.), un nombre indeterminat, però considerable de familiars dels mateixos; i un altre nombre considerable de defuncions ocorregudes, fora del període de declaració oficial de l’epidèmia.

Antoni Giménez (No publicat)
—- Antoni Giménez va néixer l’any 1.820 i va ingressar com a Individu en la Guàrdia Municipal el 27 d’agost de 1.849, càrrec que va exercir fins el 31 de maig de 1.856 en que va ésser baixa en el Cos.
—- Sembla que en alguna ocasió abans d’aquest any 1.852, i a manca de comandaments, havia exercit com a Caporal provisional o interí, o de cap de colla, dels pocs Individus del Cos.
—-En el mateix any 1.856 va tornar a reingressar en el Cos, ocupant aquest càrrec fins el 16 d’agost de l’any 1.861 en que va ésser baixa definitiva en el Cos de la Guàrdia Municipal.

Eugeni Prieto (No publicat)
—- Eugeni Prieto va néixer l’any 1.824 i va ingressar com a Individu en el Cos de la Guàrdia Municipal de Barcelona en data 27 de juliol de l’any 1.850, exercint aquest càrrec fins el 27 de setembre de 1.858 en que va ésser baixa definitiva en el Cos de la Guàrdia Municipal.

Joan Ripoll ¿Pisa? (veure Galeria 1095 No publicat)
—- Joan Ripoll Pisa va néixer l’any 1,810; va ingressar en la Guàrdia Municipal de Barcelona a mitjans de l’any 1.850, probablement l’any 1.846, exercint aquest càrrec fins el 6 de setembre de 1.854, data en que es va produir la seva defunció, víctima del contagi de l’Epidèmia del Colera Morbo de 1.854, tenia 44 anys d’edat.

Agustí Escoda Simó (veure Galeria 1197 No publicat)
—- Agustí Escoda Simó,  va néixer l’any 1.814 i va ingressar en el Cos del Rondin Municipal de Barcelona el 20 de març de l’any 1.847 i va ocupar aquest càrrec en el Rondin fins el dia 11 de maig de l’any 1.848.
—- En aquesta data va ingressar en el Cos de la Guàrdia Municipal del barri de Gràcia, on va exercir aquest càrrec fins el 15 de novembre del mateix any 1.848.
—-L’any següent, 1.849 va tornar a ingressar en el Cos del Rondin de Barcelona on va estar fent servei fins el dia 17 de gener d’aquest any 1.852.
—-En aquesta última data i mitjançant permuta va ingressar en la Guàrdia Municipal de Barcelona on va estar fins el dia 10 de març de l’any 1.857, en que va ésser baixa definitiva en la Guàrdia Municipal de Barcelona.
—- En la data anterior va ésser “ascendit” a Porter de Vara on va exercir fins el dia 28 de juny de l’any 1.869 en que va deixar aquest càrrec. El dia 2 d’abril de 1.872, va morir víctima d’una malaltia contagiosa.

Increment de la plantilla de la Guàrdia Municipal
—- Com el Reglament de la Guàrdia Municipal, que afectava a la Guàrdia Municipal i al Cos Municipal de Serenos, als quals agrupava en un sol Cos, aprovat el dia 2 de gener, contemplava l’augment de la plantilla de la Guàrdia Municipal diürna de 20 a 24 Individus, 4 dels quals serien Caporals, i en haver-se produït l’ascens de 4 Individus dels propi Cos, i haver-se produït algunes baixes, van ésser nomenats Guàrdies durant aquest any 1.852, els següents:

Andreu Boronay (No publicat)
—- Andreu Boronay, va néixer l’any 1.808 i va ingressar com a Individu de la Guàrdia Municipal en data de 1 d’abril de 1.852, exercint aquest càrrec fins el dia 17 de març de 1.855.
—- En aquesta data, i amb motiu de la nova organització dels Cossos de la Guàrdia Municipal i Rondin Municipal, va passar a aquest últim Cos, exercint fins el 23 de juny del mateix any 1.855, data en que va ésser baixa definitiva.

Antoni Brescó Seguí (veure Galeria 1112 No publicat)
—- Antoni Brescó Seguí va néixer l’any 1.807, i va ingressar com a Individu del Cos de la Guàrdia Municipal diürna el dia 1 d’abril de 1.852, exercint aquest càrrec fins el dia 2 de febrer de l’any 1.855, en que va causar baixa en el Cos.
—- En data 5 d’agost de l’any 1.856 va tornar a ingressar, ara en el Rondin Municipal, passant uns anys després de nou a la 1ª Secció, es a dir, a la Guàrdia Municipal.
—- Va exercir el càrrec d’Individu de la Guàrdia Municipal fins el dia 4 d’agost de l’any 1.865 en que va morir a conseqüència d’una malaltia contagiosa (epidèmia colèrica), estant en servei actiu, tenia 58 anys.

Manuel Díaz Vázquez (veure Galeria 0172 No publicat)
—- Aquest Agent va néixer l’any 1.818, i va ingressar com a Individu a la Guàrdia Municipal el dia 1 d’abril d’aquest any 1.852.
—- Va exercir d’Individu d’aquesta 1ª Secció fins el 3 d’agost de l’any 1.865 en que va ésser ascendit a Sots caporal de la Guàrdia Municipal d’Infanteria.
—- En data 8 de novembre de l’any 1.870 va ésser ascendit a Caporal Primera de la mateixa Guàrdia Municipal d’Infanteria.
—- En la dissolució i nova creació del Cos del 4 de juny de 1.871 va continuar amb la mateixa graduació des del mateix dia. Va exercir de Caporal Primera fins el 30 de març de 1.876 en que va ésser ascendit a Caporal d’Ascens o Brigada d’Infanteria.
—- Va exercir com a Brigada fins l’any 1.881 en que va ésser nomenat Porter de Vara en el mateix Ajuntament.
—- L’1 de novembre de 1.887, va morir a Barcelona, als 71 anys d’edat.

Vicente Climent (No publicat)
—- Vicente Climent, va néixer l’any 1.819 i va ingressar en la Guàrdia Municipal com a Individu en data 1 d’abril de 1.852.
—- Va exercir com a Guàrdia Municipal fins el 31 de març de l’any 1.855, que amb motiu de la nova reorganització va passar a prestar servei en el Rondin Municipal.

Antonio Artiola García (veure Galeria 0039 publicat)
—- Antonio Artiola García, va néixer l’any 1.814, als 38 anys va ingressar a la Guàrdia Municipal de Barcelona, concretament el 23 d’agost de 1.852, i com a Individu d’aquest Cos va fer els serveis, tant de carrer com a l’oficina de la Comandància, fins el dia 11 de desembre de 1.857, en que va ésser ascendit al càrrec de Sots caporal d’infanteria.
—- Amb data 31 de gener de 1.865, va tornar a ésser ascendit a Caporal Primera fent-se càrrec de la part administrativa del Cos.
—- El dia 9 d’octubre de 1.868 es va fer càrrec de la Prefectura del Cos de forma accidental, substituint al Comandant Josep Planellas Simón, fins el dia 7 de novembre del mateix any en que va fer-se càrrec de la Comandància Josep Boix i Galí, i que havia estat Alcalde de Barri de la Barceloneta.
—- Des d’aquesta última data i fins al 22 de juliol de l’any 1.869, va tornar a fer de Caporal Primera amb la mateixa feina en l’Oficina.
—- Un altra vegada va tornar a ocupar accidentalment la Prefectura del Cos al cessar en el càrrec Josep Boix i Galí el 22 de juliol de 1869, fins el 12 d’octubre del mateix 1.869, en que va ocupar la plaça de Comandant en propietat Isidre Pujadas Pujol.
—- Des d’aquesta última data va continuar de Caporal Primera en el barri de la Barceloneta, fins el dia 22 d’octubre de 1.870 en que va morir en acte de servei a conseqüència de l’epidèmia de la febre groga que aquell any va patir Barcelona.

 Ramon Alcacer Alà (veure Galeria 0231 No publicat)
—- Aquest Agent va néixer l’any 1.822 i va ingressar en el Cos de la Guàrdia Municipal com a Individu en data 31 de juliol d’aquest any 1.852, i fins el 17 de març de l’any 1.855 que amb motiu de la nova reorganització del Cos va passar a prestar servei en el Rondin Municipal.
—- En el Rondin va exercir des d’aquesta data, i fins el 27 de setembre de l’any 1.856, en que va a tornar a la Guàrdia Municipal. Com a Guàrdia Municipal va exercir des d’aquesta data. fins a un temps després (data indeterminada) en que va ésser baixa en el Cos.
—- En data de 3 de juliol de l’any 1.862 torna a reingressar en la Guàrdia Municipal fins al 1 d’abril de 1.868 en que fou ascendit. Des d’aquesta última data va exercir com a Guàrdia de Primera Interí, fins al 23 de maig del mateix any en que fou nomenat fixa Guàrdia de Primera.
—- Amb motiu de la dissolució i nova creació del Cos de la Guàrdia Municipal del 4 de juny de l’any 1.871, fou cessat de Guàrdia de Primera, però fou nomenat el mateix dia com a Individu de la Guàrdia Municipal, es a dir, va deixar d’exercir com a Guàrdia de Primera.
—-En data 28 de maig del mateix any 1.871 va tornar a ésser ascendit a Guàrdia de Primera.
—- Va ocupar aquest càrrec de Guàrdia de Primera fins el 30 de març de 1.876 en que amb la nova reorganització del Cos, i en anular-se aquest càrrec va tornar a exercir com a Individu de la Guàrdia Municipal d’Infanteria.
—- Anys mes tard va tornar a ésser nomenat “Guàrdia d’Ascens” i Guàrdia de Primera fins el 23 de novembre de 1.894 en que amb l’edat de 73 anys i amb 42 anys de servei, es va produir la seva defunció.

Cos Municipal de Serenos (ara nomenats Vigilants Nocturns)
—- El diumenge, 4 de gener, l’Alcalde Corregidor, Santiago Luis Dupuy, es va reunir a l’Ajuntament amb tots els membres del Cos de Serenos, per a tractar de posar remei a les moltes queixes dels últims temps que hi havia contra alguns membres d’aquest col·lectiu, així com de la nova organització continguda en el nou Reglament de la Guàrdia Municipal, Cos en el qual s’integraven, com a Vigilants Nocturns, Reglament que fou aprovat 2 dies abans, el 2 de gener d’aquest 1.852.
—- Aquestes  crítiques al Cos de Serenos, i la seva reforma, ara com a Vigilants Nocturns, va tenir la corresponent contestació del barcelonins, uns molt a favor i d’altres en contra dels mateixos, la realitat que amb el nou Reglament fou que el Cos “oficialment” va canviar de nom a Vigilants Nocturns, però la ciutadania que era la que els continuava sostenint amb les col·lectes de finals mes, els continuava anomenant Serenos, el canvi mes important va esser que mes endavant des del mes de juny, amb el nomenament dels quatre Caporals de la Guàrdia Municipal, quedaven com una unitat nocturna de la mateixa, lo que comportava la desaparició dels Serenos Encarregats dels Districtes, es a dir ara enquadrats dins la jerarquia i l’estructura de la Guàrdia Municipal.
—- Als dies següents, a les 22’00 hores, al patí de l’Ajuntament, formaven cada dia tots els Serenos, ben uniformats, i amb la pistola al cinturó, els quals eren revistats pel Comandant de la Guàrdia Municipal, Josep Planellas Simon, i després de les instruccions generals, quatre Guàrdies Municipals, marxaven en quatre columnes cap als quatre districtes, i a mesura que anaven passant pel seva demarcació sortien de la fila i començàvem cadascun el seu servei en la seva zona. Aquesta congregació de Serenos a la plaça de Sant Jaume, la revista del personal, instruccions, i la posterior sortida de les quatre columnes de Serenos, va fer que durant varis dies molt ciutadans anaven a veure aquestes “maniobres”.
—- A finals de gener, es va donar instruccions de que no es fes ús dels Serenos en horari diürn, a fi de que poguessin fer en servei de nit convenientment descansats; i una altra mesura es que el Serenos portarien gravat el seu número d’identificació en el seu fanal, a fi de poder esser identificats, per qualsevol queixa o felicitació. El número d’identificació també estava en una xapa col·locada a una espècie de gorra o barretina catalana, que van començar a usar el dia 11 de febrer.
—- Durant l’estiu, l’Ajuntament va donar molts permisos, uns 30, per a la venta de begudes al costat de totes les fonts dels carrers i places de Barcelona, i una de les condicions era finalitzar a les 23’00 hores, però això no es respectava, i encara que tanquessin la venda, i continuava el públic, prenent la fresca i xerrant, lo que provocava moltes queixes per sorolls, i obligava als Vigilants Nocturns a intervenir, amonestant o denunciant als infractors.
—- A primers de juny, l’Ajuntament va considerar que la jaqueta de pana que porten els Serenos era incomoda i calorosa, per lo qual va acordar substituir-la per unes senzilles bruses. La uniformitat va quedar així: brusa de color blau fosc amb coll i voltes vermelles i un ample pantaló de llenç. Aquests vestits els van estrenar el dia 20 de juny.

Cos del Resguard Municipal.-
—- Encara que el Cos del Resguard Municipal estava dissol, es pot dir que continuava actiu doncs uns 8 o 9 Guàrdies Municipals, de l’antic Resguard continuaven de servei a les portes d’entrada a la Ciutat
—- A principis d’aquest any es van produir alguns incidents en les portes d’entrada a Barcelona, en l’acte de fer escorcolls a algunes dones per part dels empleats del Resguard Municipal.
—- A principis de febrer, durant 3 dies, va haver-hi manca de fruites i verdures a Barcelona,  per haver apujat els Drets d’introduccions d’aquests productes, així els Mercat i tendes de comestibles, tenien les parades i prestatgeries buides.

Cos dels Porters Municipals.-
—- A principis d’aquest 1.852, els Porters Municipals tenien la plantilla següent: Cap, Pedro Riera; Porters de Maça, Francisco Llopart, Fernando Vionet, Ramon Lucena, i Valeriano Serramitjana; Porters de Vara, Francisco Bruguera, Ramon Cabañeras, Manuel Rius, Antonio Cots, José Castino Seriñena, José Villamates, José Font, Juan Tarrasa, José Navarro, Antonio Elias; Vicente Salas (Porter de Sant Bertran), i Rafael Peradejordi (pregoner).

Cos de Guarda passeig.-
—- Aquest Cos continuava igual, amb la mateixa plantilla, i sota la direcció del Sobrestant o Capatàs; el Sots caporal Pablo Trias; i els Guarda passeigs: Dalmacio Negre, Vicente Oliveras, Salvador Ventura, Francisco Viñals, Isidro Llauradó, Baltasar Campo, Melchor Benito, José Bach, Pedro Casanovas, Juan Rufinges, Antonio Rodríguez, Francisco Pons, i Antonio Riera, aquest últim, encarregat del Viver.
—- Aquest any, el personal d’aquest Cos de Guarda passeig, van començar a reconvenir i denunciar les infraccions de trànsit de carruatges i cavalleries, especialment als passeigs de Gràcia i de Sant Joan, i d’altres espais enjardinats, en el sentit de circular només per les zones habilitades, en el sentit i direcció corresponents, i també la velocitat excessiva.

 Cos de Bombers
—- El dia 3 de gener, “la Junta Directiva de la Sociedad de Seguros mútuos de incendios de Barcelona”, va publicar un anunci, dirigit als paletes, fusters i serrallers, que volguessin treballar en el Cos de Bombers, podien passar per les oficines de la Societat, al carrer Portaferrisa núm. 24, 1er pis, on també estaven la Prefectura del Cos de Bombers, amb la seva oficina corresponent, per assabentar-se de les condicions per al seu ingrés. Així mateix, en el mateix anunci, es comunicava l’obligació dels Socis i treballadors de comunicar els canvis de domicili a la Societat.
—- El dissabte, 10 de gener, al Saló de Cent, ple de gom a gom, es va fer la Junta General de la Societat d’Assegurances, es varen tractar l’ increment molt considerable de nous socis, 261 durant l’any passat, amb la qual cosa ja hi havia 2.123 socis, i 3.490 edificis assegurats, es va parlar del nou material adquirit, dels incendis de l’any passat, així com de les indemnitzacions, dels premis concedits, i de la reorganització del Cos de Bombers, d’acord amb el Reglament del Cos aprovat el 29 de novembre del passat any 1.851.
—- El diumenge, 11 de gener, al matí, al pati de l’Ajuntament, els membres del Cos de Bombers, sota la direcció del seu Cap, Antoni Rovira i Trias, i en presència de membres de l’Ajuntament i de la Societat d’Assegurances, es va passar revista de personal i de material, així com la realització de varis exercicis pràctics que van agradar molt a la concurrència.
—- El dia 20 de gener, l’Alcalde Corregidor, Santiago Luis Dupuy, va expedir els nomenaments dels 3 Caps del Cos de Bombers, d’acord amb el Reglament aprovat el 29 de novembre, així: Primer Cap, Antoni Rovira i Trias; Segon Cap, Joan Nolla; i Tercer Cap, Olegari Vilageliu, tots tres Arquitectes; i també va nomenar al Concejal Delegat de Bombers a Josep Carreras i Duran. Per tant es deixava sense efecte el nomenament de 16 de juliol de 1.848, dels 2 Caps de Bombers, Jose Mas i Vila, i Antoni Rovira i Trias, si be, aquest últim, Rovira i Trias, ja exercia de facte el càrrec de Cap del Cos, en solitari, abans d’aquest últim nomenament.
—- El diumenge, 1 de febrer, es va tornar a fer una altra revista al pati de l’Ajuntament, es varen llegir varies instruccions, i la Societat d’Assegurances, la qual estava al càrrec del Cos de Bombers, va disposar un nou uniforme amb cascs nous per a tot el seu personal. Aquestes revistes, exercicis, i instruccions, es celebraven els primers diumenges de cada mes, normalment, entre les 10’00 i les 12’00 hores.
—- El dia 6 de març, en la “Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona”, l’arquitecte i Primer Cap del Cos de Bombers, Antoni Rovira i Trias, va fer una conferència sobre “el arte de extinguir los incendios”, en la qual exposava la necessitat d’adaptar el treball de Bomber a les noves innovacions i invents per a fer front als incendis que es puguin produir en una ciutat comercial i industrial com Barcelona.
—- El dissabte, 17 d’abril, al matí, a l’Ajuntament, per part de la Societat d’Assegurances, i del Cap del Cos, Antoni Rovira i Trias, i el Concejal Delegat de Bombers, Josep Carreras i Duran, li fou presentat al Alcalde Corregidor, Santiago Luis Dupuy, el nou uniforme dels membres del Cos. El dia 16 de maig, a les 09’00 hores, tota la Companyia de Bombers, va estrenar el nou vestuari, per la qual cosa, encapçalats pels tres Caps, senyors Rovira, Nolla i Vilageliu, foren revistats a l’Ajuntament per l’Alcalde i d’altres membres de consistori, aquest uniforme està conformat per una jaqueta llarga de coto blau turquí, amb visos vermells; pantalons de la mateixa roba i color, folrats de cuiro; faixa gimnàstica; i cascs molt semblants als del Cos de Bombers de París. Després uns quants bombers van traslladar, a un magatzem de la Barceloneta, una bomba i demes eines, per quant es produís algun incendi en aquell barri.
—- En data de 19 de novembre, l’Alcalde Corregidor, Santiago Luis Dupuy, va publicar un Ban sobre els incendis, aclarint varis detalls, així, en qualsevol incendi qualsevol autoritat o persona s’abstindrà de donar ordres, per ser competència exclusiva de Cap de Bombers, o del Bomber amb major graduació que hi hagués en el lloc de l’ incendi, els membres dels Cossos policials cada qual haurà de fer la seva feina, així avisar amb les senyals reglamentaris, avisar als Bombers, Autoritats, etc., contenir en les immediacions al públic, i complir les disposicions dels mateixos Bombers o Autoritats; obligació dels veïns de deixar passar els Bombers per les seves propietats; deixar extreure l’aigua necessària, si l’ incendi es produeix de nit, deixar els llums encesos amb les finestres obertes per fer llum als Bombers, etc.

SERVEIS i ESDEVENIMENTS IMPORTANTS A BARCELONA
Gener

• El dilluns, dia 12 de gener, al matí, es va fer l’enterrament del Marqués de Casa Fontanellas, amb una gran concurrència d’autoritats i públic que va emplenar el trajecte des de la casa mortuòria fins a la Basílica de Santa Maria del Mar i després fins el Cementiri General, i amb el servei corresponent de la Guàrdia Municipal.
• El diumenge, 18 de gener, a la nit, es va fer un ball de gala al Palau de la Duana, ofert pel Governador Civil amb motiu del feliç naixement de la Princesa d’Astúries, amb l’assistència de totes les autoritats civils i militars, diputats, jutges, fiscals, representats d’altres països, industrials, comerciants, etc., i que segons les cròniques va ésser el ball de gala mes ben organitzat que s’havia celebrat mai a Barcelona. A les escales d’honor hi havia membres dels Carrabiners, Salvaguardes i Guàrdies Municipals amb vestits de Gran Gala.
• El dilluns, 19 de gener, a la tarda, es va produir un incendi en la tenda de quincalla “Villa de Madrid” del carrer Ferran VII, però va ésser apagat als pocs moments de produir-se.
• El divendres, 30 de gener, a mitja nit es va declarar un foc en una tenda del carrer Portaferrisa, i ràpidament hi van acudir els Serenos dels districtes 3 i 4 i van apagar el foc abans d’arribar els membres de la Companyia de Bombers.
• A finals de gener les diferents policies de la Ciutat van retirar dels carrers molts indigents i mendicants.

Febrer

• El dia 4 de febrer, un Sereno va trobar una criatura recent nascuda al carrer del Carme, la qual va ésser traslladada a l’Hospital de la Santa Creu.
• La nit del diumenge al dilluns, 8 al 9 de febrer, membres del Cos de Serenos, o Guàrdies Municipals Nocturns, van fer una batuda al barri de la Barceloneta, detenint a uns 50 individus, menors, mendicants o indigents, prostitutes, etc., tots ells van ésser portats detinguts a l’Alcaldia.
• El 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia, es va celebrar una processó a la Catedral amb l’assistència de la Corporació Municipal amb un Tedèum per donar gràcies per la salut de la Reina Isabel II.
• Els dies dijous 19, divendres 20, i dissabte 21 de febrer, es van celebrar a Barcelona les festes amb motiu d’haver donat a llum i haver-se curat de l’atemptat la Reina Isabel II, així funcions religioses, desfilades, culturals, benèfiques, esportives, concerts, corrides de toros, lúdiques, guarniments, il·luminacions, funcions teatrals, balls en varis envelats, castells de focs artificials, etc., en diferents indrets de Barcelona. La Guàrdia Municipal va muntar el servei protocol·lari i operatiu corresponent en els tres dies i en tots els actes.
• La nit del 21 al 22 de febrer, es van produir 2 incendis, l’un al carrer Sant Sever on es va posar foc en una casa i es van cremar uns mobles, essent apagat per la Companyia de Bombers. Un altre foc es va produir en una taverna del carrer Sant Joan del barri de la Barceloneta, que va ésser apagat per la Companyia de Bombers, els dos incendis amb danys materials i sense víctimes. En aquest últim foc va estar present l’Alcalde Corregidor.
• El dimecres, 25 de febrer, a la nit, es va posar foc en un magatzem del carrer Vermell, aconseguint extingir-lo la Companyia de Bombers, amb importants danys materials i sense víctimes.

Març

• El dia 4 de març, unes 46 persones, entre elles Víctor Balaguer, van visitar les coves de Collbató, fins aleshores gairebé desconegudes pel catalans.
• Aquest any continua la problemàtica de les baralles a pedrades entre bandes de nois de diferents barris, especialment els diumenges per la tarda.

Abril

• A primers d’abril hi havia als carrers mes cèntrics molts mendicants i esguerrats que demanen caritat, especialment a les portes de les esglésies, el que produïa un efecte molt lamentable. A mitjans d’abril, l’Alcalde Corregidor va manar, posar Guàrdies Municipals durant tot el dia a les portes de les esglésies per evitar aquest espectacle.
• Al mes d’abril una plaga d’erugues va envair els arbres fuites de les rodalies de Barcelona.
• A principis d’abril, l’Alcalde Corregidor va proposar un homenatge al Marqués de Campo Sagrado, antic Capità General de Catalunya, per haver proveït d’aigua potable a Barcelona amb varies fonts publiques, el resultat fou l’actual font del centre de la plaça Palau.
• Els dies 8 i 9 d’abril, festivitats del Dijous i Divendres Sant, es van fer les tradicionals cerimònies religioses, especialment les visites als diferents monuments, 47 en total, de les diferents esglésies de Barcelona, amb l’assistència de les primeres autoritats civils, militars i religioses i nombrós públic. També van visitar el monuments els cossos de Les Esquadres de Catalunya i de la Guàrdia Civil en corporació presidides pels seus respectius caps a Catalunya, així com també la Guàrdia Municipal i Serenos, amb el seu Cap, Josep Planellas Simon.
• El dimarts, 20 d’abril, un Guàrdia Municipal va detenir, a instància de varis pares, un xufler que va robar els diners a varies criatures.
• Continuava aquest any la problemàtica de la venda ambulant al carrer Hospital i plaça Sant Agustí.
• El dimecres, 28 d’abril, al migdia es va posar foc en la fabrica Bonaplata del Poblenou, del municipi de Sant Martí de Provençals, hi van acudir els membres de la Companyia de Bombers de Barcelona que després de moltes feines van aconseguir apagar-lo amb importants danys materials i sense víctimes. Al cap de pocs dies, Ramon Bonaplata i Nadal va fer pública una carta d’agraïment de part de la seva família per a tots els que van col·laborar en l’extinció de l’incendi.

Maig

• El diumenge, 2 de maig, a les 6 de la tarda, al passeig de l’Esplanada i havia una baralla a pedrades entre dos grups de nois, procedint a intervenir un Guàrdia Municipal i un Guarda passeig, que van perseguir els nois en qüestió i van detenir-ne un, que van portar detingut cap a la caserna d’Artilleria, però, no obstant, els Agents van ésser insultats per molta gent que va veure la intervenció.
• El diumenge, 9 de maig, va començar la temporada de toros amb una bona corrida i una bona entrada, amb el servei adient de la Guàrdia Municipal.
• El diumenge, 9 de maig, a la tarda, a la plaça del Pi, i com no hi havia el Guàrdia Municipal o un Salvaguarda de servei, que habitualment hi era cada diumenge per evitar les “pedrees”, es va produir una baralla a cops de pedres que fou un escàndol de categoria, doncs la pedregada fou important, la qual cosa va causar molta alarma en el veïnat, i s’ha de tenir en compte que hi havia molta pedra abandonada per feines d’empedrat que s’hi havia fet recentment.
• El dimarts, 11 de maig, fou detingut un noi confiter per haver robat 4.000 rals de la tenda del seu amo a la Barceloneta. Les gestions de la Guàrdia Municipal van donar com a resultat recuperar una gran part del botí en una casa del carrer Banys.
• A mitjans de maig, els Serenos van fer una batuda, detenint varies prostitutes per escàndol públic.
• El dissabte, 22 de maig, un Sereno va detenir al carrer Tàpies a un home molt buscat per haver ferit a la seva dona amb qui convivia al carrer del Tigre, el qual feia varis dies que estava en recerca i captura.
• Durant el mes de maig, es continuaven imposant moltes multes per adulteració de la llet.
• El diumenge, 30 de maig, amb motiu de la Processo de Pasqua, al passar pel carrer Boria va explotar un petard la qual cosa va causar molta alarma.

Juny

• El dimecres, 2 de juny, a la nit, els Serenos van detenir a uns quants xuflers per haver tret els cèntims a varies criatures.
• El dia 3 de juny, va morir a la veïna Vil·la de Gràcia, l’industrial Francesc Puigmartí, i el seu enterrament va ésser multitudinari en aquella població.
• El diumenge, 6 de juny, a la nit, els Serenos van tornar a fer una batuda detenint a varies prostitutes per escàndol públic.
• El dijous, 10 de juny, es va celebrar la processó del Corpus, amb tot el cerimonial habitual i una gran assistència de públic.
• Durant els mesos de maig i juny, els Vigilant Nocturns o Serenos, van repartir boles d’estricnina a una gran quantitat de gossos vagabunds que trobaven als carrers de la ciutat, mesura indispensable per el temps i la gran quantitat de gossos abandonats, essent imprescindible que els seus propietaris els posin els morrió. Un altra problemàtica es l’excessiu temps que tardaven a retirar dels carrers els gossos morts. Cada nit tiraven unes 50 boles, però encara quedaven gossos que anaven deslligats i sense morrió. El 15 de juny ja portaven repartides mes de 800 boles d’estricnina. Al mes d’agost encara es va incrementar mes l’enverinament de mes gossos, i fins el dia 6 de setembre portaven enverinats 1.806 gossos.
• Aquest any, sembla que hi havia la decisió de que els gossos que anessin sols per la ciutat seguessin recollits pels agents de l’Autoritat, en lloc de la tradicional bola enverinada, i guardats durant 48 hores, per si el seu propietari els volia reclamar, i previ el pagament de la seva manutenció i multa se’ls hi retornaria el animal, així s’evitaria els dos aspectes negatius de la normativa fins ara vigent, que eren l’enverinament massiu d’animals i els disgustos dels seus propietaris.
• El dimecres, 16 de juny, a les dues de la tarda, al carrer Basea, es va produir un succés espantós, un jove es va presentar en un pis d’aquest carrer i va matar a un matrimoni y a la seva filla a cops de ganivet, i es va escapolir marxant del lloc del crim corrent, essent perseguit per un Guàrdia Municipal que vivia en el pis de sobre i va sentir els crits, el qual va sortit amb el sable corrent darrera de l’assassí però el va perdre de vista. Moments després l’autor del triple assassinat es va presentar a la presó i es va confessar ser l’autor, els motius sembla que foren els gelors.
• El dilluns, dia 21 de juny, a les 7 de la tarda, al carrer Riereta, es va produir un apunyalament amb una navalla sevillana a un noi segador la qual li va travessar gairebé tot el cos. Pocs moments després la policia va detenir al mateix carrer l’autor, que va resultar ésser un botxí, o executor de justícia, i quan es va anant escampant la noticia es va produir una aglomeració de gent que va acompanyar als policies i detingut fins a l’antiga Gefatura Política a les Rambles núm. 22, on ara es la seu del districte de la Guàrdia Urbana de Ciutat Vella. La Fonda Oriente en aquella data també tenia el núm. 22 de les Rambles.
• El dimecres, 23 de juny, a la nit, es va celebrar la tradicional Revetlla de Sant Joan amb molta animació als carrers, però a les dues de la matinada va caure un ruixat i van quedar els carrers buits, però en acabar la pluja, a la matinada, i va tornar haver molta animació en les platges de Sant Bertran i a les fonts de Montjuïc, i no es va produir cap incidència important.

Juliol

• El dijous 1 de juliol, a la 1 de la tarda, es va produir una explosió molt forta en la fàbrica de pintats Achon del carrer Alta de Sant Pere, lloc on va explotar una caldera de vapor, causant 4 morts i nombrosos ferits i danys materials molt elevats, sort que la desgràcia es va produir a l’hora que els treballadors eren a dinar. Al lloc hi van acudir autoritats de tot tipus i nombrós públic que s’hi va acostar per ajudar o per veure el que havia passat.
• Des de mig any es varen fer molts decomisos de peix en mal estat, tant en el Mercats, pescateries, i venda ambulant, el qual era llençat al mar.
• El diumenge, 18 de juliol, una parella de Guàrdies Municipals van detenir a un noi que portava 2 paquets de cotó els quals acabaven de ser robats.
• El dijous, 29 de juliol, a les 3 de la matinada, es va produir un incendi en un pis tercer del carrer Alta de Sant Pere, que va ésser sufocat al cap d’unes hores per la Companyia de Bombers, produint-se molts danys materials però cap víctima.

Agost

• El dimarts, 3 d’agost, a les 4 de la tarda, es va produir un motí en la presó de Barcelona que va causar molta alarma perquè es va anar escampant la noticia que s’havien fet molts trets i que hi havia morts, però, encara que va ésser greu, a primera hora de la nit i amb la mediació del Governador Civil es van calmar els ànims i va quedar en poca cosa i per descomptat sense cap mort ni ferit d’importància.
• A primers d’agost, l’Ajuntament de la Vil·la de Gràcia va matar molts gossos en pocs dies, degut a la mort d’un nen per la ràbia ocasionada per la mossegada d’un gos, però els van llençar a la Riera d’En Malla, mes de 200, la qual cosa va provocar una pudor insuportable als voltants d’aquella riera amb les consegüents queixes de molts ciutadans de Barcelona.
• El dimecres, 11 d’agost, a la nit, la Guàrdia Municipal i els Serenos van tornar a fer un altra batuda de prostitutes, ganduls, menors desemparats, i persones sospitoses, etc.
• Els dies 14, 15 i 16 d’agost, es van celebrar les Festes de la Vil·la de Gràcia, amb les funcions religioses, balls, etc., i a mes a mes, aquest any es van fer proves amb la llum elèctrica, bastant satisfactòries, i no hi va haver cap incident d’importància.
• El dilluns, 23 d’agost, un Sereno va detenir a un home que anava carregat amb un cofre que va resultar l’havia robat, junt amb altres objectes, d’un xocolateria del carrer Sant Miquel.
• El dilluns, 23 d’agost, un altre Sereno va detenir al carrer Ferlandina a un home que havia robat 17 madeixes de cotó que havia robat d’un fàbrica.

Setembre

• A primers de setembre l’Alcalde va fer desaparèixer els mercats ambulants que hi havia al carrer Botella i a la plaça de Sant Agustí i carrer de l’Hospital.
• Durant el mes de setembre hi va haver moltes pluges i inundacions a Barcelona, el Maresme i el Baix Llobregat que van causar molts danys materials.
• El dia 24 de setembre va morir a Madrid el General Castaños, Duc de Bailén, heroi nacional, però aquest havia passat tota la vida de petit a Barcelona on el seu pare va tenir varis càrrecs i va començar la carrera militar estudiant en l’Acadèmia Militar d’Enginyers que estava en el Quartell de la plaça Sant Agustí Vell i nomenat Capità el 31 de juliol de 1.768, després va ésser Capità General de Catalunya i va ser el promotor del Muelle Nuevo, curiosament l’acte al que hi va assistir i presidir es va fer el 24 de setembre de 1816, es a dir 36 anys justos del dia de la seva mort, i també va ésser el promotor principal del Canal de la Infanta, que es va començar a construir el 17 de setembre de 1817 i es va inaugurar a mitjans de 1819, que va costar mes de 4 milions de rals i que va produir molta riquesa a les poblacions del Baix Llobregat i que estava previst que dugués el seu nom però ell no va voler i va suggerí que portés el nom de la Infanta Lluïsa Carlota de Borbó que en aquella època estava a Barcelona i en canvi va dir que els arbres que hi plantessin als seus costats fossin Castanys, que amb això ja en tenia prou. El pare del general Castaños està enterrat en una església de Valls.
• El divendres, dia 24 de setembre, a la nit, un Sereno va ésser agredit per dos individus els quals li van trencar el fanal, i amb l’ajuda d’altres companys en van aconseguir detenir un dels agressors.
• A finals de setembre es varen fer molts decomisos de peix avariat als mercats de la Boqueria i Barceloneta el qual va ésser tirat al mar. En els casos de que el menjar es podia considerar bo, era lliurat a la Casa de la Misericòrdia. Aquests controls sobre el menjar el feia un Regidor i un altre es cuidava del pesos i mesures, tots dos acompanyats de Guàrdies Municipals, i en els dos casos posaven moltes sancions.

Octubre

• El dia 10 d’octubre, es va celebrar a Barcelona l’aniversari de la Reina Isabel II, amb les il·luminacions i decoracions als edificis públics, desfilada i parada militar, serenates, banquet als Camps Eliseos, rifes extraordinàries, etc.
• El dimecres, 20 d’octubre, a les 11 del matí, va ésser dia de dol a Barcelona, així no hi va haver funcions als teatres ni d’altres festes, i es va fer el funeral a la Catedral pel General Castaños, Duc de Bailén, hi van assistir totes les autoritats que van venir en comitiva des del Palau de la Capitania General i molt públic.
• Els dies 22, 23, 24, i 25 d’octubre, es va fer en diferents llocs el canvi de la calderilla catalana, havent fet canvi de moneda en aquests dies 31.700 barcelonins, i sense que es produís cap incident d’importància.
• El dimarts, dia 26 d’octubre, estan de servei 3 Guàrdies Municipals van trobar una bossa amb una quantitat elevada de diners, la qual va ésser entregada al Cap, Josep Planellas Simón, per fer-ho arribar al que acredités ser el propietari.
• El dijous, 28 d’octubre, a la nit, va ésser robat un pis de la plaça Palau núm. 4, amb trencadissa de porta i armaris. Al lloc hi van acudir varis guàrdies municipals en auxili de les víctimes, però els lladres, que es van emportar una gran quantitat de diners i joies, ja s’havien escapolit.
• El dijous, 28 d’octubre, a la nit una parella de Guàrdies Municipals van detenir a un home al carrer de la Palla, el qual havia entrat en un magatzem amb l’ànim de robatori.
• A finals d’octubre i primers de novembre, a primeres hores de la nit, es produeixen moltes molèsties al carrer Hospital i Baixada de la Presó pels crits que fan el nens venedors de castanyes i d’altres objectes, i molt sovint membres de la Guàrdia Municipal els cridaven l’atenció però quant havien passat els guàrdies i tornaven les molèsties..

Novembre

• El dimarts, dia 2 de novembre, Dia dels Fidels Difunts, hi va haver moltes visites al Cementiri General al Municipi de Sant Martí dels Provençals, per a visitar als familiars o amics difunts i a la nit també molta animació al centre de la ciutat degut al bon temps.
• El dissabte, 13 de novembre, a les nou de la nit, es va produir una forta explosió al carrer del Carme amb Sant Llàtzer, la qual cosa va provocar una gran alarma, i al lloc es van presentar varies autoritats, però va resultar una falsa alarma doncs es tractava d’una explosió en una cuina, i sense conseqüències.
• El dia 15 de novembre, a la nit, es va fer un altra batuda de prostitutes, ganduls, etc., amb els resultats habituals.
• Des del dia 20 de novembre es va prohibir el pas pel passatge del patí de l’Hospital de la Santa Creu, entre els carrers Hospital i Carme, pel sorolls que feien els joves que es quedaven jugant en aquell indret.
• El dilluns, 22 de novembre, a prop de les 12 de la nit, el Guàrdia Municipal, Francesc Torrents, va detenir a dos homes que va sorprendre in fragant en el moment de rebentar una porta d’una tenda del carrer Sant Miquel, i que després d’ escorcollats se’ls va trobar moneda falsa i una navalla, i en els seus domicilis també se’ls va trobar eines per fabricar moneda falsa i objectes procedents de robatori. Aquest Guàrdia va ésser felicitat per l’Ajuntament per haver fet un bon servei.
• El dijous, 25 de novembre, a la una de la matinada, un Guàrdia Municipal va detenir un home que acabava de robar un mono d’una gàbia del Jardí de l’Esplanada, i que una vegada detingut i estant tancat al calabós de l’Alcaldia va posar foc a la palla la qual cosa va provocar força alarma, i després es va esbrinar que tenia les facultats mentals disminuïdes.
• El dia 27 de novembre, a la matinada, van ésser robats 8 porcs d’una cabana del carrer Barraquetes núm. 7, fora de la porta de Sant Antoni.

Desembre

• El dissabte, 4 de desembre, 4 persones en plan gamberrisme, van trencar un gerro d’adorn de marbre de la Rambla de Santa Mònica, la qual cosa va causar molt disgust a les persones que ho van veure, essent perseguits per un Guàrdia Municipal que en va poder detenir a un dels autors dels danys.
• Al desembre, es va encomanar als Vigilants Nocturns o Serenos que evitessin la mala col·locació dels carros i cavalleries de recollida d’escombraries, així com evitar i sancionar els crits i sorolls fets pels escombriaires.
• Al desembre l’Alcalde va fer desaparèixer definitivament els femers que hi havia als costats dels camins fora de les portes de Sant Antoni i Porta Nova.
• El divendres, 17 de desembre, a la nit, es va produir una fugida d’interns de la Casa de la Correcció del carrer Valldoncella. Després de trencar algunes finestres es van despenjar amb llençols lligats per la muralla, però van ésser novament detinguts la mateixa nit, gairebé tots estaven en els arbres del costat de la muralla.
• Els dies 21 a 24 de desembre, es va celebrar a Barcelona la tradicional Fira de Sant Tomàs, amb el servei adient de la Guàrdia Municipal per a fer complir el Ban de l’Alcaldia del dia abans, aquest any amb molta concurrència de públic.
  El dijous, 30 de desembre, a les 6 hores de la matinada, un Sereno va donar la veu d’alarma d’un foc que s’havia produït en una casa del carrer dels Marins de la Barceloneta, i al lloc hi van acudir ràpidament els Bombers i diferents autoritats, però aviat va ésser sufocat amb importants danys materials però sense víctimes humanes.